Acceso usuarios
Barcelona, España
Zaragoza, España
El análisis de tres imágenes en torno a los festivales de educación física escolar celebrados en la Barcelona de principios del siglo XX invita a indagar sobre los mitos y las tradiciones inventadas de la educación moderna. La crítica dialéctica a la que sometemos las imágenes permite deconstruir la realidad visual, revelando las contradicciones sociales que se escondían detrás de estos festivales. En estos festivales, además de resaltar el valor social de la educación física, se manifiestan las voluntades de cimentar una conciencia nacional, asumiendo la argumentación idealizada que la modernidad, la regeneración y el progreso del país residía en una juventud sana y robusta. Concluimos que estos festivales de educación física formaban parte de una invención estética y del mito que revelaba el triunfo moral de una clase dominante y complaciente consigo misma.
L’anàlisi de tres imatges al voltant dels festivals d’educació física escolar celebrats a la Barcelona de principis de segle XX convida a indagar sobre els mites i les tradicions inventades en l’educació moderna. La crítica dialèctica a la qual sotmetem les imatges permet deconstruir la realitat visual, revelant les contradiccions socials que s’amagaven darrere d’aquests festivals. En aquests festivals, a més de ressaltar el valor social de l’educació física, es manifesten les voluntats d’establir una consciència nacional, assumint l’argumentació idealitzada que la modernitat, la regeneració i el progrés del país residia en una joventut sana i robusta. Concloem que aquests festivals d’educació física formaven part d’una invenció estètica i del mite que revelava el triomf moral d’una classe dominant i complaent amb ella mateixa.
The analysis of three images of the school physical education festivals held in Barcelona at the beginning of the 20th century invites us to investigate the myths and invented traditions of modern education. The dialectical critique to which we subject the images allows us to deconstruct the visual reality, revealing the social contradictions that were hidden behind these festivals. In these festivals, in addition to highlighting the social value of physical education, the will to cement a national consciousness is manifested, assuming the idealised argument that the modernity, regeneration and progress of the country resided in a healthy and robust youth. We conclude that these physical education festivals were part of an aesthetic invention and myth that revealed the moral triumph of a dominant and self-satisfied ruling class.
