Acceso usuarios
Adam Ledgeway
This article undertakes a descriptive overview of the variation in the distribution and licensing of differential object marking across a wide range of dialects of the south of Italy. It is shown how variation in this area is not random, but follows patterns of structured variation which can be modelled in a scalar fashion in terms of four broad splits based on grammatical person, and on pronominal-nominal, head-phrasal and animacy/specificity oppositions. These four broad dimensions of variation are, in turn, demonstrated to conceal a number of more subtle differences of a microvariational nature. This microvariation, it is suggested, can be read not only horizontally as synchronic variation across the dialects, but also vertically to provide some key insights into the diachronic development of (Italo-)Romance DOM.
Aquest article presenta una visió general descriptiva de la variació en la distribució i legitimació del marcatge diferencial d’objecte en un ampli ventall de dialectes del sud d’Itàlia. Es mostra com la variació en aquesta àrea no és aleatòria, sinó que segueix patrons de variació estructurada que es poden modelar de manera escalar a partir de quatre divisions àmplies basades en la persona gramatical i en les oposicions pronominal-nominal, nuclear-sintagmàtic i animacitat/especificitat. Aquestes quatre dimensions àmplies de variació, al seu torn, s’ha demostrat que amaguen una sèrie de diferències més subtils de naturalesa microvariacional. Se suggereix que aquesta microvariació es pot llegir no només horitzontalment com a variació sincrònica entre els dialectes, sinó també verticalment per proporcionar algunes idees clau sobre el desenvolupament diacrònic del MDO (italo-)romànic.
