Acceso usuarios
Tarragona, España
This article examines the presence and the significance of fairies in Catalan Modernist literature. To start with, we discounted the numerous characters that could be understood to be fairies by way of metaphor such as women-angels and their negative, perverse version with its connections to prostitution and vice. Once the focus on folklore fairies has been made clear, and after providing some context on fairies in folklore, on the legend in Catalan Modernism and on Jacint Verdaguer’s poem, the article moves on to analyse the main theme. It is observed that, from different aesthetics and approaches, there are three basic characterisations: those who seduce men, those who are spirits of nature and, a subgroup of this latter type, those who belong to ecological texts.
Aquest article examina la presència i la significació de les fades en la literatura modernista catalana. D’entrada, descarta els abundants personatges assimilables a les fades per via de metàfora, tant les dones-àngel com la versió negativa i perversa relacionada amb la prostitució i el vici. Un cop centrat en les fades d’origen folklòric, i després d’uns apartats contextualitzadors sobre la fada en el folklore, sobre la llegenda en el Modernisme català i sobre el poema Canigó, de Jacint Verdaguer, s’hi analitza el tema central de l’estudi. Llavors s’observa que, des d’estètiques i plantejaments diferents, les tres caracteritzacions bàsiques del personatge són la fada seductora d’homes, les que se simbolitzen com a esperits de la natura i, dintre d’aquestes darreres, les que formen part de textos que enfoquen la qüestió des d’un plantejament ecologista.
