Acceso usuarios
Rafael Cerro Nargánez
Los tenientes de rey fueron unos de los militares clave en la España de los Borbones. Eran nombrados por el rey a través de la Secretaría de Estado del Despacho de Guerra. Durante el siglo XVIII no hubo territorio español con más tenientes de rey que la Corona de Aragón. La militarización impuesta por Felipe V, después de concluir la Guerra de Sucesión, justificó su presencia en todo el territorio. Sin embargo, fue en Cataluña donde esta figura adquirió su máxima relevancia numérica, sobre todo en plazas de armas, donde los gobiernos militares y políticos (corregimientos) estaban unidos al empleo de corregidor. Estos fueron los casos de Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona y Tortosa. En 1802 se creó el nuevo corregimiento miliar de Figueres, con su teniente de rey, pero fue el gobernador militar y político quien dirigió la plaza desde la imponente fortaleza de San Fernando, de Figueres. Las plazas estratégicas de La Seu d’Urgell, Castellciutat y Roses también fueron dotadas con este singular oficial, así como la poderosa Ciudadela de Barcelona. El teniente de rey, junto a su superior inmediato —el gobernador militar y político (corregidor)— y el sargento mayor, constituyeron la jerarquía castrense de los estados mayores de las plazas de armas, fortalezas y ciudadelas catalanas. Este fue el legado perdurable de la presencia militar borbónica en Cataluña a lo largo de todo el siglo XVIII.
Els tinents de rei foren uns dels militars clau a l’Espanya dels Borbó. Eren nomenats pel rei a través de la Secretaria d’Estat del Despatx de Guerra. Durant el segle XVIII no hi va haver territori espanyol amb més tinents de rei que la Corona d’Aragó. La militarització imposada per Felip V, després de concloure la Guerra de Successió, justificà la seva presència en tot el territori. Tanmateix, fou a Catalunya on aquesta figura adquirí la seva màxima rellevància numèrica, sobretot en places d’armes, on els governs militars i polítics (corregiments) estaven units al càrrec de corregidor. Aquests foren els casos de Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona i Tortosa. El 1802 es va crear el nou corregiment militar de Figueres, amb el seu tinent de rei, però fou el governador militar i polític qui comandà la plaça des de la imponent fortalesa de Sant Ferran, de Figueres. Les places estratègiques de la Seu d’Urgell, Castellciutat i Roses també foren dotades amb aquest singular oficial, així com la poderosa Ciutadella de Barcelona. El tinent de rei, juntament amb el seu superior immediat —el governador militar i polític (corregidor)— i el sergent major, constituïren la jerarquia castrense dels estats majors de les places d’armes, fortaleses i ciutadelles catalanes. Aquest fou el llegat perdurable de la presència militar borbònica a Catalunya al llarg de tot el segle XVIII.
