Acceso usuarios
Anne-Charlott Callerstig, Sofia Strid
El artículo problematiza la integración de la perspectiva de género en las respuestas políticas suecas al Covid-19 en relación con la política económica. El objetivo es comprender cómo se implementó la integración de la perspectiva de género y cuáles fueron sus efectos. Aún se sabe poco sobre la integración de la perspectiva de género en la gestión de crisis y la formulación de políticas, y se sabe aún menos en relación con las respuestas políticas a la pandemia. Con el fin de contribuir a este campo de conocimiento, el artículo analiza el Plan Nacional de Recuperación y Resiliencia de Suecia, complementado con entrevistas a funcionarios públicos, para comprender los factores que inciden en la integración de la perspectiva de género en la formulación de políticas en tiempos de crisis social. Teóricamente, el artículo se basa en el institucionalismo feminista y los estudios de implementación, la noción de resiliencia y los conocimientos del análisis crítico del marco. Los datos se basan en un conjunto de datos más amplio recopilado en RESISTIRÉ: Responding to Outbreaks through Co-creative Inclusive Equality Strategies, proyecto financiado por la UE. Los resultados indican que la integración de la perspectiva de género está limitada en su racionalidad y alcance en tiempos de crisis y que en la gestión de crisis debe desarrollarse de varias maneras importantes.
L’article problematitza la integració de la perspectiva de gènere en les respostes polítiques sueques a la COVID-19 en relació amb la política econòmica. L’objectiu és comprendre com es va implementar la integració de la perspectiva de gènere i quins van ser els seus efectes. Encara se sap poc sobre la integració de la perspectiva de gènere en la gestió de crisis i la formulació de polítiques, i encara se sap menys en relació amb les respostes polítiques a la pandèmia. Amb la finalitat de contribuir a aquest camp de coneixement, l’article analitza el Pla Nacional de Recuperació i Resiliència de Suècia, complementat amb entrevistes a funcionaris públics, per entendre els factors que incideixen en la integració de la perspectiva de gènere en la formulació de polítiques en temps de crisi social. Teòricament, l’article es basa en l’institucionalisme feminista i els estudis d’implementació, la noció de resiliència i els coneixements de l’anàlisi crítica del marc. Les dades es basen en un conjunt de dades més ampli recopilat a RESISTIRÉ: Responding to Outbreaks through Co-creative Inclusive Equality Strategies, projecte finançat per la UE. Els resultats indiquen que la integració de la perspectiva de gènere està limitada en la seva racionalitat i abast en temps de crisi i que en la gestió de crisi s’ha de desenvolupar de diverses maneres importants.
This article problematises gender-mainstreaming in Swedish policy responses to COVID-19 in relation to economic politics. The aim is to understand how gender mainstreaming was implemented, and with what effects. Little is still known about gender mainstreaming in crisis management and policymaking, and even less is known in relation to pandemic policy responses. To contribute to this field of knowledge, the article therefore analyses the Swedish National Recovery and Resilience Plan, supplemented by interviews with public servants, to understand the factors that impact the implementation of gender mainstreaming in policymaking in times of societal crises. At a theoretical level, the article draws on feminist institutionalism and implementation studies, the notion of resilience, and insights from critical frame analysis. The data is based on a larger dataset collected as part of the EU-funded RESISTIRÉ: Responding to Outbreaks through Co-creative Inclusive Equality Strategies project. The results indicate that gender mainstreaming is limited in its rationale and scope in times of crisis and that the integration of a gender equality perspective in crisis management needs to be developed in several important ways.
