Acceso usuarios
Mauricio Matus López, Paloma Fernández Pérez
Los sistemas de salud de América Latina evolucionaron de manera no lineal, influenciados por diversos modelos, eventos históricos y regímenes políticos. Existe un conocimiento limitado a pesar de los esfuerzos a nivel nacional, lo que indica la necesidad de estadísticas a largo plazo para evaluar los efectos de las reformas y comprender los cambios en el cuidado sanitarios en la región.
El artículo contribuye al reclamo de la teoría del actor-red (ANT) para una mejor comprensión de las redes complejas a través de una descripción de sus principales componentes comparables a largo plazo con una serie cuantitativa a largo plazo para 20 países de América Latina, que abarca desde 1960 hasta 2020, sobre el número de camas de hospital, médicos y enfermeras (per cápita) y gastos de atención médica (en dólares estadounidenses per cápita). El objetivo principal de este estudio es mostrar y describir las tendencias y patrones históricos de estas variables en la región. Los resultados se mantienen en el propósito de este artículo a nivel descriptivo, debido a la falta de series confiables a largo plazo que requieren, a nuestro juicio, difundir los datos para que una comunidad científica más amplia pueda utilizarlos para obtener interpretaciones más contextualizadas en los diferentes países involucrados. El artículo, sin embargo, muestra que existe una demostración muy fehaciente de la existencia de una mejora general en todos los indicadores considerados y para la mayoría de los países latinoamericanos. Son líderes en la mayoría de los análisis y la mayor parte del tiempo, Cuba, Argentina y Uruguay; les acompañan, según el indicador y el período, Costa Rica y Panamá. Por el contrario, hay retrocesos en Venezuela y avances menores o estancamiento en la mayoría de los países centroamericanos.
Els sistemes sanitaris d'Amèrica Llatina han evolucionat de manera no lineal, influenciats per diversos models, esdeveniments històrics i règims polítics. En tenim un coneixement limitat malgrat els esforços a nivell nacional, cosa que indica la necessitat d'estadístiques a llarg termini per avaluar els efectes de les reformes i entendre els canvis sanitaris a la regió.
L'article contribueix a la reivindicació de la Teoria de la Xarxa d'Actors (ANT) per a una millor comprensió de les xarxes complexes mitjançant una descripció dels seus principals components comparables a llarg termini amb una sèrie quantitativa a llarg termini per a 20 països llatinoamericans, que abasta des del 1960 fins al 2020, sobre el nombre de llits d'hospital, metges i infermeres (per capita) i despesa sanitària (en dòlars dels EUA per capita). L'objectiu principal d'aquest estudi és mostrar i descriure les tendències i patrons històrics d'aquestes variables a la regió. Els resultats es mantenen en l'objectiu d'aquest article a nivell descriptiu, a causa de la manca de sèries fiables a llarg termini que requereixin al nostre punt de vista difondre les dades perquè una comunitat científica més àmplia les pugui utilitzar per obtenir interpretacions més contextualitzades als diferents països implicats. L'article, tanmateix, mostra que hi ha una demostració molt convincent de l'existència d'una millora global en tots els indicadors considerats i per a la majoria de països llatinoamericans. Són líders en la majoria de les anàlisis i la majoria de les vegades, Cuba, Argentina i Uruguai. Els acompanyen, segons l'indicador i el període, Costa Rica i Panamà. Al contrari, hi ha retrocessos a Veneçuela i progressos o estancaments menors a la majoria de països centreamericans.
Latin America's healthcare systems evolved nonlinearly, influenced by diverse models, historical events, and political regimes. Limited knowledge exists despite national-level efforts, indicating a need for long-term statistics to assess the effects of reforms and understand healthcare changes in the region.
The article contributes to the Actor Network Theory (ANT) claim for better understanding of complex networks through a description of its main long term comparable components with a long term quantitative series for 20 Latin American countries, spanning from 1960 to 2020, on the number of hospital beds, physicians, and nurses (per capita) and healthcare expenditure (in US dollars per capita). The primary goal of this study is to showcase and describe the historical trends and patterns of these variables in the region. The results remain in purpose in this article in a descriptive level, due to the lack of reliable long term series that require in our view to disseminate the data so a broader scientific community may use them to obtain more contextualized interpretations in the different countries involved. The article, nevertheless, shows that there is a very convincing demonstration of the existence of an overall improvement in all the indicators considered and for most Latin American countries. They are leaders in most of the analyses and most of the time, Cuba, Argentina, and Uruguay. They are accompanied, depending on the indicator and the period, by Costa Rica and Panama. On the contrary, there are setbacks in Venezuela and minor progress or stagnation in most Central American countries.
