La primera docència del dret en llengua catalana i la temàtica jurídica de la revista dels Estudis Universitaris Catalans (1907-1918)

• Autores: Daniel Vallés Muñío
• Localización: Revista de llengua i dret, ISSN-e 2013-1453, ISSN 0212-5056, Nº. 79, 2023, págs. 305-326
• Idioma: varios idiomas
• DOI: 10.58992/rld.i79.2023.3854
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen

  • En aquest treball s’explica la primera docència del dret en llengua catalana. Es fa a partir del buidatge del contingut de la revista dels Estudis Universitaris Catalans. La docència del dret en català tingué un temari extens i adaptable als estudis ordinaris de la Universitat de Barcelona; fins i tot, en algun punt fou més innovador. A més, es feia servir de manera reiterada l’aprenentatge pel mètode del cas. També s’expliquen els continguts dels articles jurídics publicats a la revista i es conclou que va tenir una visió historicista marcada, molt influenciada per l’Escola Històrica del Dret i també pel catolicisme social.

• Referencias bibliográficas
  • Balcells, Albert. (2011). Els Estudis Universitaris Catalans (1903-1985). Per una Universitat Catalana. Institut d’Estudis Catalans.
  • Balcells, Albert. (2017). Els congressos universitaris catalans. Dins Josep Ferrer, Bernat Padró Nieto i Violeta Quiroga (Eds.), I Convenció...
  • Bengoechea, Soledad. (1998). El catolicisme social a Catalunya (finals del segle xix-1919). Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics,...
  • Camps i Arboix, Joaquim. (1961). Duran i Bas. Editorial Aedos.
  • De la Villa Gil, Luis Enrique. (2003). La formación histórica del derecho español del trabajo. Comares.
  • De Riquer, Borja. (1977). Lliga Regionalista: la burgesia catalana i el nacionalisme (1898-1904). Edicions 62.
  • Duran i Bas, Manuel. (1883). Memoria acerca de las Instituciones del Derecho Civil de Cataluña. Diputació Provincial de Barcelona.
  • Duran Tort, Carola. (2002). La Reinaxensa, defensora del dret civil català. Revista de Llengua i Dret, 37, 191-212.
  • Egea Fernández, Joan. (2010). Estudi introductori. Dins Pedro Nolasco Vives i Cebriá, Traducción al castellano de los Usages y demás derechos...
  • Espuny Tomàs, Maria Jesús. (2005). Los accidentes de trabajo: perspectiva histórica. IusLabor, 3, 1-5.
  • García González, Guillmero. (2015). Los inicios de la previsión social en España: responsabilidad patronal y seguro de accidentes en la Ley...
  • Generalitat de Catalunya. (2022). Pla d’enfortiment de la llengua catalana en el sistema. Departament de Recerca i Universitats.
  • Givanel i Mas, Joan. (1931). Bibliografia Catalana. Premsa (vol. 1). Institució Patxot.
  • Grau Mateu, Josep. (2005). La Lliga Regionalista i la llengua catalana (1901-1923). Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics,...
  • Kabatek, Johannes. (2013). ¿Es posible una lingüística histórica basada en un corpus representativo?. Iberoromania: Revista dedicada a las...
  • Lamarca, Albert. (1995). L’ administració de Justícia a Catalunya durant l’ocupació napoleònica (1808-1814). La traducció al català del Code....
  • Laporta, Jacinto. (1891, 30 de juny). Crónica General. La Ilustració Catalana, 1-16.
  • Magarzo i Vaquer, Àngel. (1983). Estudis i estudiants a la Universitat de Cervera, 1715-1842. Miscel·lània cerverina, 93-104.
  • Molet i Petit, Joan. (2003). Entre conservació i modernització: l’esventrament del centre urbà. Barcelona Quaderns d’Història, 8, 235-255.
  • Monés i Pujol-Busquets, Jordi. (2001-2002). El Congrés de 1903. Educació i Història: Revista d’Història de l’Educació, 132-143.
  • Nasarre, Ester i Ortiz, Anna. (2002). La reforma interior de Barcelona, segles xix i xx. Barcelona, 28 i 29 de setembre de 2001. Documents...
  • Pérez Collados, José María. (2004). La tradición jurídica catalana (Valor de la interpretación y peso de la historia). Anuario de Historia...
  • Peset i Reig, Mariano. (1975). Análisis y concordancias del proyecto de Código Civil de 1821. Anuario de Derecho Civil, 28(1), 29-100.
  • Petit, Carlos. (2020). Un Código civil perfecto y bien calculado. El proyecto de 1821 en la historia de la codificación. Dykinson.
  • Repáraz Padrós, María. (1997). La crítica contemporánea al Proyecto de Código Civil de 1851. Anuario de Derecho Civil, 50(3), 1015-1220.
  • Robert, Bartomeo. (1898). Relaciones de la patología mental con los tribunales de justicia. Universitat de Barcelona.
  • Trias i Giró, Joan de Déu. (1899). Conferencias de derecho civil catalán. Tipografía La Hormiga de Oro.
  • Ubasart, Gemma. (2021, 2 d’octubre). El català a la universitat. Ara.
  • Vallet de Goytisolo, Juan Berchsmans. (2006). Los tres conceptos clave de la ciencia expositiva y explicativa del derecho en el ‘sistema’...
  • Ventosa i Calvell, Joan. (1962). Transcendència de l’obra d’Antoni M. Borrell i Soler. Dins VVAA, Miscel·lània Borrell i Soler: recull d’estudis...
  • Wan, Marco. (2021). Thinking about descriptions. Dins Illan rua Wall, Freya Middelton, Sahar Shah i CLAW (Eds.), The critical legal pocketbook...