Acceso usuarios
L’adopció de la Llei de protecció patrimonial de les llengües regionals i la seva promoció pel Parlament francès i la decisió del Consell Constitucional sobre aquesta llei revelen que la protecció de la diversitat lingüística continua generant debat a França. Aquests esdeveniments recents il·lustren l’ambivalència de l’Estat pel que fa a aquesta diversitat, la tensió persistent entre l’afirmació de la unitat lingüística i el monolingüisme oficial i la voluntat de protegir les llengües regionals. Mitjançant una motivació lacònica, font de crítiques i incerteses, el Consell ha declarat la inconstitucionalitat de l’ensenyament immersiu i l’ús de signes diacrítics de les llengües regionals als documents d’estat civil sobre la base de l’article 2 de la Constitució. Així doncs, aquesta disposició que proclama que “la llengua de la República és el francès” condiciona l’abast possible de la protecció de les llengües regionals. D’aquesta decisió i de la llei finalment promulgada es desprèn que els límits d’aquesta protecció segueixen sent tenaços i que el seu contingut només pot ser limitat.
