Acceso usuarios
Iria de Dios Flores, José Ramón Pichel Campos, Adina Ioana Vladu, Pablo Gamallo Otero
Les interaccions entre la ciutadania i l’administració pública es produeixen cada cop amb més freqüència per via electrònica, que sovint s’anomena administració electrònica. A Espanya, moltes d’aquestes interaccions han de ser monolingües, en castellà, en el cas de l’administració central, però poden ser bilingües o fins i tot multilingües a les comunitats autònomes amb llengua oficial pròpia. En aquest article, volem mostrar com les últimes tecnologies del llenguatge oral i escrit per a les llengües cooficials d’Espanya permetrien que els parlants d’aquestes llengües les fessin servir en gran part de les seves relacions administratives amb qualsevol organisme públic espanyol, cosa que facilitaria la transformació de l’administració majoritàriament monolingüe d’Espanya en una de multilingüe i així fomentaria la igualtat lingüística digital i garantiria els drets lingüístics dels parlants de les llengües minoritzades. Presentarem un panorama general de les tecnologies del llenguatge més prometedores per la seva importància des de la perspectiva de la comunicació multilingüe entre la ciutadania i l’administració. També analitzarem les tecnologies existents per a les llengües cooficials d’Espanya i presentarem algunes idees sobre com es podrien integrar per avançar cap a la transformació multilingüe de les administracions públiques espanyoles sense oblidar algunes de les qüestions ètiques i jurídiques dels treballadors. Aquest article té l’objectiu de servir com una descripció introductòria i accessible per a legisladors, administradors o qualsevol altra persona interessada en el potencial de les tecnologies del llenguatge per ajudar a desenvolupar una administració pública multilingüe.
