Acceso usuarios
Josep Maria Raya Vílchez
Durant un any i mig aproximadament hi ha hagut una llei de control de lloguers vigent a Catalunya (Llei 11/2020). La Llei 11/2020, que va entrar en vigor el 18 de setembre de 2020, va quedar parcialment anul·lada per una sentència del Tribunal Constitucional del 8 d’abril d’aquest mateix any, amb la qual cosa ja se’n coneix el període complet de vigència i es pot tractar d’avaluar els seus efectes. En aquest article pretenem conèixer la situació del mercat de lloguer a Catalunya, les motivacions que van originar la Llei 11/2020, les seves principals característiques, així com l’evidència empírica internacional que hi ha respecte del control dels lloguers. Finalitzarem l’article analitzant les principals avaluacions científiques que s’han realitzat de l’impacte de la Llei 11/2020. Els resultats mostren una dèbil reducció de preus i una considerable reducció de l’oferta d’habitatges. Com a conclusió s’observa que, tot i que les motivacions per tractar de pal·liar l’evolució del preu del lloguer en relació amb l’evolució dels salaris són ben clares i comprensibles, la limitació de lloguers és una política que equivoca la diagnosi. Controlar preus té sentit en mercats oligopolístics amb importants barreres d’entrada, com pot ser el mercat de l’energia. En canvi, no té sentit en mercats atomitzats sense barres d’entrada. Però el problema es fa més gran quan parlem d’una de les polítiques econòmiques amb major consens dins la comunitat científica econòmica: no funciona. Com a màxim s’aconsegueix un petit efecte en el preu, de curta durada i només en el segment regulat. En canvi, acaba produint un fort efecte negatiu en l’oferta de lloguers. I quan observem un augment de preus dels lloguers, el principal problema que hi ha al darrere és escassetat d’oferta.
