Acceso usuarios
Con el desarrollo de Internet han aparecido cuatro nuevas situaciones comunicativas, que son el correo electrónico, la página web, el juego en red y la discusión de grupo. Cada una de ellas se caracteriza por unos rasgos peculiares debido a la interacción de la tecnología y los géneros discursivos de la conversación y la entrevista. La discusión de grupo presenta las modalidades del chat o canal de charla, para la comunicación instantánea o síncrona, y el foro de discusión o lista de distribución, para la comunicación asíncrona.
En el artículo se presentan las mencionadas situaciones comunicativas de Internet. Y se analizan, a continuación, el estilo y los rasgos discursivos de las modalidades de la discusión de grupo. En el chat se produce una lengua oral tecleada, que manifiesta rasgos infantiles, creativos y transgresores, mientras que en el foro de discusión se adopta un registro híbrido estándar-informal. También se consideran los aspectos arbitrales o de moderación de los foros virtuales. El chat requiere un mecanismo de regulación automática o bot, para el control de la cantidad y el tono de las aportaciones. En el foro de discusión, a su vez, hay una regulación personal, a cargo del moderador o webmaster, que establece un código de comportamiento, supervisa su cumplimiento, media en las discusiones sobre las buenas maneras, autoriza las subscripciones y custodia confidencialmente los datos personales de los participantes. A la vez, los contertulios están sujetos a una regulación particular —someramente comentada—, en tanto que usuarios del correo electrónico, que es su medio de conexión individual con el foro.
En la parte práctica del artículo se recogen y comentan varias muestras de mensajes de un foro de ámbito municipal y carácter social, el Foro Sant Cugat. Estos mensajes tratan sobre las buenas maneras o netiquette y las polémicas que al respecto se producen. Un grupo de estas intervenciones se refiere a infracciones formales, es decir, de cantidad o de corrección en la expresión. Otro grupo contiene contribuciones críticas con los contenidos escogidos o la manera como se plantean. Y una tercera sección presenta el caso de una infracción de la privacidad del foro y de la benevolencia discursiva. El hecho se produjo por el envío de un mensaje a la prensa sin el conocimiento de su autor. La publicación del escrito, que tenía un tono combativo, provocó que una persona aludida presentara una querella por injurias.
Los debates metadiscursivos son una prueba del dinamismo comunicativo de los foros virtuales. Además de las intervenciones materiales, las deliberaciones sobre las buenas maneras permiten representar y acordar una ética lingüística. Esta ética o código de comportamiento regula la cantidad, la calidad y la pertinencia de las contribuciones de los contertulios.
With the development of the Internet, four new communicative situations have appeared: e-mail, Web pages, networked games and group discussions. Each of these is distinguished by some specific characteristics stemming from the interaction of technology and the discursive genres of conversation and interview. Group discussions offer the formats of chat rooms or conversation channels, for instantaneous or synchronous communication, and discussion forums or distribution lists, for asynchronous communication. This article introduces the Internet-related communicative situations mentioned above. Later, it analyzes the style and discursive characteristics of group discussion formats. Chat rooms produce typed-in, oral language, which manifests childlike, creative, groundbreaking characteristics, while discussion forums adopt a hybrid standard-informal register. Consideration is also given to the mediating or moderating aspects of the virtual forums. Chat rooms require an automatic regulation mechanism, or bot, to control the quality and the tone of the contributions. In the discussion group, on the other hand, there is personal regulation, entrusted to the forum moderator or webmaster, who establishes a code of behavior, supervises compliance with the code, mediates in the discussions regarding proper manners, authorizes the subscriptions and maintains the personal data of the participants while at the same time respecting their confidentiality. At the same time, forum participants are subject to specific regulation discussed briefly in their capacity as users of e-mail, which is their individual means of connection with the forum. In the practical part of the article, various samples of messages from a city-wide, social forum, the Foro Sant Cugat () are reproduced and discussed. These messages deal with good manners or netiquette and the controversies that arise in that regard. One of these messages refers to formal offenses, i.e., those having to do with length or propriety of expression. Another group contains contributions that are critical of the content chosen or the way in which the content is presented. And a third section presents the case of a violation of the forum's privacy and its freedom of discourse. This came about when a message was sent to the press without its author's knowledge. The publication of the text, which had a combative tone to it, led the person alluded to sue for libel. Metadiscursive discussions are proof of the communicative dynamism of the virtual forums. In addition to the substantive messages, deliberations on good manners allow a language ethic to be represented and agreed upon. This ethic or behavioral code regulates the amount, the quality and the relevancy of the contributions of the forum participants.
Amb el desenvolupament d’Internet han aparegut quatre noves situacions comunicatives, que són el correu electrònic, la pàgina web, el joc en xarxa i la discussió de grup. Cada una d’aquestes situacions es caracteritza per uns trets peculiars a causa de la interacció de la tecnologia i els gèneres discursius de la conversació i l’entrevista. La discussió de grup presenta les modalitats del xat, per a la comunicació instantània o síncrona, i el fòrum de discussió o llista de distribució, per a la comunicació asíncrona.
En l’article es presenten les esmentades situacions comunicatives d’Internet. I s’analitzen, a continuació, l’estil i les modalitats discursives de la discussió de grup. En el xat es produeix una llengua oral teclejada, que manifesta trets infantils, creatius i transgressors, mentre que en el fòrum de discussió s’adopta un registre híbrid estàndard-informal. Es consideren també els aspectes arbitrals o de moderació dels fòrums virtuals. El xat requereix un mecanisme de regulació automàtica o bot, per al control de la quantitat i el to de les aportacions. En el fòrum de discussió, en canvi, hi ha una regulació personal, a càrrec del moderador o webmaster, que estableix un codi de comportament, en supervisa el compliment, fa de mitjancer en les discussions sobre les bones maneres, autoritza les subscripcions i custodia confidencialment les dades personals dels participants. Al mateix temps, els contertulians estan subjectes a una regulació particular —breument comentada—, en qualitat d’usuaris del correu electrònic, que és el seu mitjà de connexió individual amb el fòrum.
A la part pràctica de l’article es recullen i comenten diverses mostres de missatges d’un fòrum d’àmbit municipal i caràcter social, el Fòrum Sant Cugat. Aquests missatges tracten de les bones maneres o netiquette i les polèmiques que generen. Una part d’aquestes intervencions es refereix a infraccions formals, això és, de quantitat o de correcció en l’expressió. Una altra part conté contribucions crítiques amb els continguts escollits o la manera com es plantegen. I una tercera secció presenta el cas d’una infracció de la privacitat del fòrum i de la benevolència discursiva. El fet es produí per la tramesa d’un missatge a la premsa sense que el seu autor en tingués coneixement. La publicació de l’escrit, de to combatiu, provocà que una persona al·ludida presentés una querella per injúries.
Els debats metadiscursius són una prova del dinamisme comunicatiu dels fòrums virtuals. A més de les intervencions materials, les deliberacions sobre les bones maneres permeten representar i acordar una ètica lingüística. Aquesta ètica o codi de comportament regula la quantitat, la qualitat i la pertinència de les contribucions dels contertulians
