Acceso usuarios
Alexandre Papaux
La Constitució federal suïssa (article 70 paràgraf 2n) preveu que els cantons determinaran quina es la llengua o llengües oficials del seu territori i en regularan l’ús en les relacions públiques amb les seves autoritats (administració, justícia, escola). El cantó bilingüe de Friburg adoptà fa tretze anys ( el 23 de setembre de 1990) una modificació de la seva constitució que atorgava un mandat al poder legislatiu i a les autoritats per regular la utilització de les llengües oficials del cantó en un marc de respecte del principi de territorialitat, i tot afavorint la comprensió entre les dues comunitats lingüístiques. L'article 7 paràgraf 1r de la Llei escolar és un exemple concret d'aplicació d’aquest mandat ja que preveu que "l'ensenyament (públic) es farà en francès en els cercles escolars on la llengua oficial sigui el francès, i en alemany en els cercles escolars on la llengua oficial sigui l'alemany". Únicament l'inspector escolar pot autoritzar una derogació en casos especials (article 9 paràgraf 1r). S’hi preveu per exemple el cas excepcional d'un alumne a la fi de l’escolarització obligatòria, que podria tenir greus problemes amb els seus estudis si un canvi de residència suposés també el canvi de llengua d'ensenyament. En aquest cas, el municipi de residència haurà de garantir la gratuïtat de les parts del cicle d’ensenyament que no siguin obligatòriament gratuïtes (article11).
En contra de l’opinió de l'inspector escolar, de la Direcció de la instrucció pública i del Tribunal administratiu del cantó de Friburg, el Tribunal federal suís considerà que els pares de llengua materna alemanya, que residien des de feia prop de deu anys en un municipi francòfon, podien rebutjar escolaritzar el seu fill de 6 anys en el cercle escolar francòfon del seu municipi de residència, i portar-lo a una escola pública d'un cercle escolar que oferís ensenyament en alemany donat que "estan disposats a assumir totes les despeses d'escolarització i que no en resulta cap cost suplementari per a la col·lectivitat". L'autor critica aquesta decisió que relativitza l'autonomia cantonal en matèria de llengua i el principi de territorialitat de les llengües a favor del dret individual a la llibertat de la llengua. Deplora que els jutges federals hagin preferit donar més relleu a les consideracions purament financeres que no pas als criteris pedagògics, i que hagin compromès d’aquesta manera el poder d’integració de l’escola i l'homogeneïtat lingüística dels municipis friburguesos. L'article acaba fent un repàs de l'evolució de la jurisprudència federal suïssa en matèria de llengües.
The Swiss Federal Constitution (Article 70, paragraph 2) provides that the cantons themselves determine the official language or languages in their territory and regulate the use of said language or languages in dealings between the public and cantonal authorities (the administration, the justice system and the schools). Thirteen years ago, on September 23, 1990, the bilingual canton of Fribourg amended its Constitution to give the legislature and the authorities a mandate to regulate the use of the canton's official languages within a framework of respect for the principle of territoriality, while at the same time promoting comprehension between the two language communities. Article 7, paragraph 1 of the Education Law is a concrete example of the implementation of this mandate, since it provides that (public) instruction shall be given in French in those school districts where the official language is French, and in German in the school districts where the official language is German.' Only the school inspector can authorize a dispensation under special circumstances (Article 9, paragraph 1). One such special circumstance that the law takes into account is that of a student who is finishing his period of mandatory education. Such a student might find his study program seriously compromised by a move entailing a change in the language of instruction. Under such a circumstance, the commune where the student resides shall make a ruling on the gratuitousness of those parts of the educational program that are not obligatorily free of charge (Article 11). Ruling contrary to the opinion of the school inspector, the Public Education Office and the Administrative Court of the canton of Fribourg, the Swiss Federal Court found that a couple whose native language was German who had been residing for about ten years in French-speaking commune could refuse to have their six-year-old son educated in the French-speaking school district of the commune where they maintained their residence. They would be entitled to have him attend class in a school district offering German-language education as long as they were be willing to assume all schooling costs and that state, regional and local authorities would incur no additional expense as result.' The author criticizes this ruling, which downplays cantonal autonomy on language issues and the principle of language territoriality in favor of the right of the individual to freedom of language. He laments the fact that federal judges preferred to substitute purely financial considerations for pedagogical criteria, thereby compromising the integrative power of the school and the linguistic homogeneity of the Fribourg communes. The article concludes by retracing the development of federal rulings on Swiss language law.
La Constitució federal suïssa (article 70 paràgraf 2n) preveu que els cantons determinaran quina es la llengua o llengües oficials del seu territori i en regularan l’ús en les relacions públiques amb les seves autoritats (administració, justícia, escola). El cantó bilingüe de Friburg adoptà fa tretze anys ( el 23 de setembre de 1990) una modificació de la seva constitució que atorgava un mandat al poder legislatiu i a les autoritats per regular la utilització de les llengües oficials del cantó en un marc de respecte del principi de territorialitat, i tot afavorint la comprensió entre les dues comunitats lingüístiques. L'article 7 paràgraf 1r de la Llei escolar és un exemple concret d'aplicació d’aquest mandat ja que preveu que "l'ensenyament (públic) es farà en francès en els cercles escolars on la llengua oficial sigui el francès, i en alemany en els cercles escolars on la llengua oficial sigui l'alemany". Únicament l'inspector escolar pot autoritzar una derogació en casos especials (article 9 paràgraf 1r). S’hi preveu per exemple el cas excepcional d'un alumne a la fi de l’escolarització obligatòria, que podria tenir greus problemes amb els seus estudis si un canvi de residència suposés també el canvi de llengua d'ensenyament. En aquest cas, el municipi de residència haurà de garantir la gratuïtat de les parts del cicle d’ensenyament que no siguin obligatòriament gratuïtes (article11).
En contra de l’opinió de l'inspector escolar, de la Direcció de la instrucció pública i del Tribunal administratiu del cantó de Friburg, el Tribunal federal suís considerà que els pares de llengua materna alemanya, que residien des de feia prop de deu anys en un municipi francòfon, podien rebutjar escolaritzar el seu fill de 6 anys en el cercle escolar francòfon del seu municipi de residència, i portar-lo a una escola pública d'un cercle escolar que oferís ensenyament en alemany donat que "estan disposats a assumir totes les despeses d'escolarització i que no en resulta cap cost suplementari per a la col·lectivitat". L'autor critica aquesta decisió que relativitza l'autonomia cantonal en matèria de llengua i el principi de territorialitat de les llengües a favor del dret individual a la llibertat de la llengua. Deplora que els jutges federals hagin preferit donar més relleu a les consideracions purament financeres que no pas als criteris pedagògics, i que hagin compromès d’aquesta manera el poder d’integració de l’escola i l'homogeneïtat lingüística dels municipis friburguesos. L'article acaba fent un repàs de l'evolució de la jurisprudència federal suïssa en matèria de llengües
