Acceso usuarios
Xabier Arzoz Santisteban 
En Austria, y particularmente en el Estado federado de Carintia, la señalización viaria bilingüe viene siendo una cuestión conflictiva desde la terminación de la segunda guerra mundial. El Sur de Carintia constituye una zona de asentamiento tradicional del grupo étnico esloveno. Según la vigente ley federal de grupos étnicos de 1976, la señalización bilingüe no era aplicable a las demarcaciones municipales que, aun contando con población de lengua eslovena, no alcanzaban el nuevo umbral previsto del 25 % sobre el total de la población. Este ha sido el régimen aplicado hasta la actualidad. No obstante, el Tribunal Constitucional austriaco pronunció el 13 de diciembre de 2001 una sentencia sobre la señalización viaria bilingüe en Carintia que obliga a replantear la cicatera regulación prevista y aplicada hasta la fecha. La sentencia estima que esa exigencia legal es incompatible con una norma de rango constitucional que no contiene restricción alguna, y que en la práctica internacional se ha conformado un porcentaje relevante de entre el 5 y el 25%. En consecuencia, una localidad que, contemplada durante un periodo largo de tiempo muestra un porcentaje de minoría superior al 10%, constituye una población mixta en el sentido de la norma constitucional y, por tanto, debe estar sujeta a la señalización viaria bilingüe. La sentencia ha provocado una controversia jurídico-política y mediática inaudita en aquel país. Aunque el Tribunal Constitucional austriaco muestra en dicha sentencia una actitud muy favorable a la protección de las minorías, determinados sectores sociales y políticos e incluso algunas voces académicas han reaccionado con una virulencia inusitada, que ha llegado hasta los ataques directos a su Presidente y a la institución como tal. Con independencia de sus repercusiones políticas, la sentencia es rica en facetas y presenta interés desde la perspectiva del derecho de la protección de las minorías, del derecho internacional y del derecho constitucional procesal y material. El presente trabajo no pretende abordar esas múltiples facetas, sino sólo la cuestión de la señalización viaria y las lenguas minoritarias. A tal fin se expone, en primer lugar, el régimen jurídico de la señalización viaria en Austria y la práctica desarrollada hasta la fecha; a continuación se analiza el contenido de la sentencia del Tribunal Constitucional austriaco sobre la señalización bilingüe en Carintia; y, por último, se reflexiona desde una perspectiva general sobre algunos aspectos suscitados por la sentencia.
A Àustria, i particularment a l’estat federat de Caríntia, la senyalització viària bilingüe és una qüestió conflictiva des del final de la Segona Guerra Mundial. El sud de Caríntia constitueix una zona d’assentament tradicional del grup ètnic eslovè. Segons la vigent Llei federal de grups ètnics de 1976, la senyalització bilingüe no era aplicable a les demarcacions municipals que, tot i comptar amb població de llengua eslovena, no arribaven al nou llindar previst del 25% del total de la població. Aquest ha estat el règim aplicat fins ara. Tanmateix, el Tribunal Constitucional austríac pronuncià el 13 de desembre de 2001 una sentència sobre la senyalització viària bilingüe a Caríntia que obliga a replantejar aquesta restrictiva regulació prevista i aplicada fins ara. La Sentència estima que aquesta exigència legal és incompatible amb una norma de rang constitucional que no inclou cap tipus de restricció, i que en la pràctica internacional s’ha establert un percentatge rellevant d’entre el 5 i el 25%. Per tant, una localitat que, considerada durant un període llarg de temps, presenta un percentatge de minoria superior al 10%, constitueix una població mixta en el sentit de la norma constitucional i, per tant, ha d’estar subjecta a la senyalització viària bilingüe. La Sentència ha provocat una controvèrsia juridicopolítica i mediàtica inaudita en aquell país. Malgrat que el Tribunal Constitucional austríac manifesta en aquesta sentència una actitud molt favorable a la protecció de les minories, determinats sectors socials i polítics, i fins i tot algunes veus acadèmiques, han reaccionat amb una virulència inusitada, que ha arribat fins als atacs directes al seu president i a la institució. Independentment de les repercussions polítiques, la Sentència és rica en facetes i presenta interès des de la perspectiva del dret de la protecció de les minories, del dret internacional i del dret constitucional processal i material. Aquest treball no pretén abordar aquestes múltiples facetes, sinó només la qüestió de la senyalització viària i les llengües minoritàries. Amb aquesta finalitat s’exposa, en primer lloc, el règim jurídic de la senyalització viària a Àustria i la pràctica desenvolupada fins ara; a continuació s’analitza el contingut de la Sentència del Tribunal Constitucional austríac sobre la senyalització bilingüe a Caríntia; i, finalment, es reflexiona des d’una perspectiva general sobre alguns aspectes suscitats per la Sentència.
In Austria, and particularly in the federal state of Carinthia, bilingual highway signage has been a controversial issue since the end of World War II. The south of Carinthia has traditionally been an area of settlement for ethnic Slovenes. According to the 1976 Federal Act on Ethnical Groups, currently in effect, even when a municipal district had a Slovene-speaking population, if this population did not reach the threshold of 25 % of the population established in the law, bilingual signage was not applicable. That rule has been applied until the present day. Nevertheless, on December 13, 2001, the Constitutional Court of Austria issuedded a ruling on bilingual highway signposting in Carinthia that makes it necessary to reconsider the niggardly regulation provided for under the law and enforced until today. The ruling finds that that legal requirement is incompatible with a constitutional standard that contains no restriction, whereas, it points out, the relevant percentage established in international practice varies between 5 and 25 %. Consequently, a locality that over a long period of time shows a minority population percentage in excess of 10 % constitutes a mixed population in the sense referred to in the constitutional norm and should be subject to bilingual highway signage. The ruling has provoked political, legal and media controversy of hitherto unknown proportions in that country. Although the Austrian Constitutional Court shows a very favorable attitude towards the protection of minorities in its ruling, certain social and political sectors, and even some voices from academia, have reacted with an usual degree of violence, which has gone so far as to include direct attacks on the Court's Chief Judge and on the institution itself. Independently of its political repercussions, the ruling has many facets and is of interest from the perspective of the body of law regarding the protection of minorities, international law and procedural and substantive constitutional law. This paper does not attempt to address those multiple facets, concentrating exclusively on the question of highway signage and minority languages. Towards that end, the paper first sets forth the law regarding highway signage in Austria and the practice that has been followed hitherto. Secondly, the paper analyzes the ruling of the Austrian Constitutional Court on bilingual signage in Carinthia. Lastly, taking a general perspective, the paper offers some reflections on some of the aspects raised by the Court's ruling.
