Acceso usuarios
Heraclia Castellón Alcalá
Los textos administrativos muestran una identidad discursiva reconocida, diferenciada, que ha venido siendo explicada a partir de una serie de elementos lingüísticos y extralingüísticos, contextuales, ligados a su empleo, entre los que sobresalen la identidad institucional del emiso, el propósito normativo, la necesidad de elaboración documental del mensaje, etc. Todos ellos están asociados a la “oficialidad” de la situación comunicativa.
De ahí que quepa descubrir que algunos de estos elementos no son exclusivos de los textos administrativos, sino que se comparten con otros mensajes y lenguajes con los que los administrativos estarían emparentados. Se trata de las otras manifestaciones de que se reviste el “lenguaje del poder”: el lenguaje legal, el jurídico o judicial, el lenguaje político. Las manifestaciones textuales administrativas están así impregnadas de marcas discursivas de los otros lenguajes relacionados con los principios jurídicos; incluso otros lenguajes, en principio más distanciados, pueden asomar en los mensajes administrativos, como son los lenguaje técnicos.
Sin duda, una de las prácticas discursivas habituales en los textos administrativos es el recurso a otros mensajes previos, formulados por otros enunciadores, que se incorporan en el administrativo, para que este nuevo mensaje venga arropado de legitimidad, para presentarlo como algo derivado y asociado necesariamente a lo enunciado antes. Eso ocurre con las referencias administrativas a textos legales de superior rango normativo: los textos administrativos remiten a los textos legales superiores, o los reproducen, por ser el argumento de autoridad que avala la decisión administrativa adoptada. Por eso, en los textos administrativos hay un eco intertextual, polifónico de otros textos anteriores, que puede consistir en su simple mención, en la reproducción exacta o en su interpretación valorativa.
El lenguaje administrativo, por otro lado, adopta del jurídico, para algunos textos de decisión (las resoluciones), ciertas peculiaridades discursivas: modelos estructurales (el de la sentencia), léxico, tendencias arcaizantes. Otras influencias discursivas asoman en los textos administrativos; en particular, del lenguaje político, cuyo componente ideológico irrumpe en algunos textos administrativos, que no se limitan sin más a disponer unas medidas concretas, sino que las presentan valorativamente.
Administrative texts evidence a recognized, differentiated discursive identity, which has been explained through a series of contextual linguistic and extralinguistic elements that have been linked to them. Some of the elements that stand out include the institutional identity of the transmitting entity, a normative aim, and the need to develop the message in a document format. All of these are associated with the «official character» of the communicative situation. The discovery, then, that some of these elements are not exclusive of administrative texts, but rather are shared with other messages and languages to which the administrative texts are related, is not surprising. Reference is made here to the other manifestations of the «language of power»: legal, juridical or judicial language and political language. Administrative texts are thus impregnated with discursive markers from other languages related to legal principles; even other languages that are basically more distant, such as technical language, may appear in administrative messages. Undoubtedly, one of the habitual discursive practices in administrative texts is the recourse to other prior messages, enunciated by others, that are incorporated into the administrative message, so that this new message can be clothed in legitimacy and presented as something derived from and necessarily associated with that which had been enunciated previously. This occurs with the administrative references to legal texts having a higher normative status; the administrative texts refer to legal texts with higher standing, or they reproduce them, because such texts constitute the argument of authority that endorses the administrative decision that was reached. For this reason, administrative texts have an intertextual, polyphonic echo from earlier texts, which may consist of a simple reference to them, their exact reproduction or their evaluative interpretation. Administrative language, on the other hand, adopts certain discursive peculiarities from legal language for certain texts containing rulings (the resoluciones): structural models (the model for the ruling), lexicon, and archaic tendencies. Other discursive influences appear in administrative texts. One such salient influence is that of political language, whose ideological component leaps out from some administrative texts. Such texts do not just set forth some concrete measures, but rather they present the measures in evaluative fashion.
Els textos administratius presenten una identitat discursiva reconeguda, diferenciada, que s’ha explicat a partir d’una sèrie d’elements lingüístics i extralingüístics, contextuals, relacionats amb el seu ús, entre els quals destaquen la identitat institucional de l’emissor, el propòsit normatiu, la necessitat d’elaboració documental del missatge, etc. Tots aquests elements estan associats a l’“oficialitat” de la situació comunicativa.
Per aquesta raó cal comprovar que alguns d’aquests elements no són exclusius dels textos administratius, sinó que es comparteixen amb altres missatges i llenguatges amb els quals els textos administratius estarien emparentats. Es tracta de les altres manifestacions que configuren el “llenguatge del poder”: el llenguatge legal, el jurídic o judicial, el llenguatge polític. Les manifestacions textuals administratives estan, d’aquesta manera, impregnades de marques discursives dels altres llenguatges relacionats amb els principis jurídics; fins i tot altres llenguatges, en principi més distanciats, poden aparèixer en els missatges administratius, com ara els llenguatges tècnics.
Una de les pràctiques discursives habituals en els textos administratius és sens dubte el recurs a altres missatges previs, formulats per altres enunciadors, que s’incorporen a l’administratiu, per tal de donar legitimitat a aquest nou missatge, per presentar-lo com un derivat i associat necessàriament a allò que hem enunciat abans. Això succeeix amb les referències administratives a textos legals de rang normatiu superior: els textos administratius remeten als textos legals superiors, o els reprodueixen, pel fet de ser l’argument d’autoritat que avala la decisió administrativa adoptada. Per això, en els textos administratius hi ha un eco intertextual, polifònic, d’altres textos anteriors, que pot consistir en la seva simple menció, en la reproducció exacta o en la seva interpretació valorativa.
El llenguatge administratiu, d’altra banda, adopta del jurídic certes peculiaritats discursives per a alguns textos de decisió (les resolucions): models estructurals (el de la sentència), lèxic, tendències arcaïtzants. Altres influències discursives apareixen en els textos administratius; en particular, del llenguatge polític, el component ideològic del qual es troba en alguns textos administratius, que no només es limiten a disposar unes mesures concretes, sinó que les presenten valorativament.
