Acceso usuarios
Marta Enciso-Santocildes, Laura Gómez Urquijo 
, Naiara Arriola Echaniz, Aitziber Mugarra Elorriaga
El Estado social es un tipo histórico de Estado que ha profundizado y ampliado la vertiente social de los Estados liberales, y su eficacia y profundidad dependen de la regulación constitucional y los valores y principios de la estrategia económica. Así, desde la crisis financiera de 2008, la UE ha intensificado la presencia y relevancia de los objetivos sociales en su estrategia económica, presentándolos como necesarios para el éxito económico y político del proyecto europeo. Entre las lecciones aprendidasdestaca el cambio de paradigma fiscal y la movilización de instrumentos para corregir las desigualdades, aunque se necesita una mayor coordinación de los Estados miembros. En este sentido, se propone el refuerzo de la gobernanza social y la implementación del Pilar Europeo de Derechos Sociales y la reforma del Semestre Europeo. A la hora de medir, en los últimos 30 años se han creado índices para medir el bienestar, el desarrollo humano, la felicidad y la calidad de vida de las personas, y se ha propuesto una medición de la justicia social en base a la prevención de la pobreza, el acceso a la educación y al mercado laboral, la inclusión social y no discriminación, la salud y la justicia intergeneracional. Chile se incorporó a esta medición en 2019 y tiene margen de mejora en algunas dimensiones. Estos datos pueden ayudar a sustentar una legislación adecuada y una buena acción de gobierno, ante una futura reforma constitucional en el país.
L'Estat social és un tipus històric d'Estat que ha aprofundit i ampliat el vessant social dels Estats liberals, i la seva eficàcia i profunditat depenen de la regulació constitucional i els valors i principis de l'estratègia econòmica. Així, des de la crisi financera de 2008, la UE ha intensificat la presència i rellevància dels objectius socials en la seva estratègia econòmica, presentant-los com a necessaris per a l'èxit econòmic i polític del projecte europeu. Entre les lliçons apreses destaca el canvi de paradigma fiscal i la mobilització d'instruments per a corregir les desigualtats, encara que es necessita una major coordinació dels Estats membres. En aquest sentit, es proposa el reforç de la governança social i la implementació del Pilar Europeu de Drets Socials i la reforma del Semestre Europeu. A l'hora de mesurar, en els últims 30 anys s'han creat índexs per a mesurar el benestar, el desenvolupament humà, la felicitat i la qualitat de vida de les persones, i s'ha proposat un mesurament de la justícia social sobre la base de la prevenció de la pobresa, l'accés a l'educació i al mercat laboral, la inclusió social i no discriminació, la salut i la justícia intergeneracional. Xile es va incorporar a aquest mesurament en 2019 i té marge de millora en algunes dimensions. Aquestes dades poden ajudar a sustentar una legislació adequada i una bona acció de govern, davant una futura reforma constitucional al país.
The social state is a historical type of state that has deepened and broadened the social aspect of iberal states, and its effectiveness and depth depend on constitutional regulation and the values and principles of economic strategy. Thus,since the 2008 financial crisis, the EU has intensified the presence and relevance of social objectives in its economic strategy, presenting them as necessary for the economic and political success of the European project. Among the lessons learned, the change in the fiscal paradigm and the mobilization of instruments to correct inequalities stand out, although greater coordination of the Member States is needed. In this regard, the strengthening of social governance and the implementation of the European Pillar of Social Rights and the reform of the European Semester are proposed. When it comes to measurement, in the last 30 years some indexes have been created to measure well-being, human development, happiness and quality of life of people, and a measurement of social justice has been proposed based on poverty prevention, access to education and labor market, social inclusion and non-discrimination, health and intergenerational justice. Chile joined this measurement in 2019 and has margin for improvement in some dimensions. These data can help to support adequate legislation and good government action, in view of a future constitutional reform in the country.
