Acceso usuarios
Francisco Torres Pérez
Este artículo aborda el chatarreo y otras actividades económicas informales realizadas por los gitanos rumanos en Valencia, con un triple objetivo. Uno, analizar el chatarreo como actividad económica informal de reciclaje y las estrategias y los recursos utilizados. Dos, captar las implicaciones del chatarreo y de su valoración social en la situación del colectivo. Tres, conocer los principales factores que establecen diferencias entre la situación en Valencia y otras ciudades europeas occidentales, con algunas poblaciones del sur global con experiencias más positivas para los recicladores informales. Basado en una metodología cualitativa, con trabajo de campo realizado entre septiembre de 2015 y septiembre de 2018, nuestro análisis del chatarreo y sus diferentes tareas, realizadas activando una diversidad de estrategias, relaciones y redes sociales, permite caracterizar al chatarreo como economía informal del reciclaje, con claros elementos de la concepción latinoamericana de economía popular. Sin embargo, en Valencia y otras ciudades de Europa Occidental no tiene la consideración comunitaria de trabajo, está estigmatizado y tiende a reforzar la exclusión social que padece el grupo, una situación que contrasta con otras realidades más positivas en algunas ciudades del sur. Si bien el chatarreo es una actividad global, sus implicaciones son diferentes según el marco social, el grado de formalización económica, la presencia del Estado y el grado de organización y arraigo social de los recicladores informales.
Aquest article aborda la recollida de ferralla i altres activitats econòmiques informals realitzades pels gitanos romanesos a València amb un triple objectiu. Un, analitzar la recollida de ferralla com a activitat econòmica informal de reciclatge i les estratègies i els recursos utilitzats. Dos, captar les implicacions de la recollida de ferralla i de la seva valoració social en la situació del col·lectiu. Tres, conèixer els principals factors que estableixen diferències entre la situació a València i altres ciutats europees occidentals i algunes poblacions del sud global amb experiències més positives per als recicladors informals. Basada en una metodologia qualitativa, amb treball de camp realitzat entre el setembre de 2015 i el setembre de 2018, la nostra anàlisi de la recollida de ferralla i les seves diferents tasques, realitzades activant una diversitat d'estratègies, relacions i xarxes socials, permet caracteritzar la recollida de ferralla com a economia informal del reciclatge, amb clars elements de la concepció llatinoamericana d'economia popular. No obstant això, a València i altres ciutats de l'Europa Occidental no té la consideració comunitària de treball, està estigmatitzada i tendeix a reforçar l'exclusió social que pateix el grup, una situació que contrasta amb altres realitats més positives en algunes ciutats del sud. Si bé la recollida de ferralla és una activitat global, les seves implicacions són diferents segons el marc social, el grau de formalització econòmica, la presència de l'Estat i el grau d'organització i arrelament social dels recicladors informals.
This article considers informal waste picking and other informal economic activities carried out by Romanian Roma in Valencia. It has three objectives: to analyse informal waste picking as an informal recycling economy and the strategies and resources used to do it; to grasp the implications of informal waste picking and its social valuation in the situation of the collective; and to understand the main factors that differentiate the situation in Valencia and other western European cities with some cities in the global South which represent more positive experiences for informal waste pickers. Based on a qualitative methodology, with fieldwork carried out between September 2015 and September 2018, our analysis of informal waste picking and its different tasks, carried out through a range of strategies, relationships and social networks, allows us to characterize informal waste picking as an informal economy of recycling, with clear elements of the Latin American concept of the popular economy. However, in Valencia and other Western European cities it does not have the social consideration of work, is stigmatised, and tends to reinforce the social exclusion suffered by the group. This situation contrasts with more positive situations in some cities in the South. While informal waste picking is a global activity, its implications differ, depending on the social framework, the degree of economic formalisation, the presence of the state, and the degree of organization and social embeddedness of informal waste pickers.
