Acceso usuarios
Cecilia Castaño Collado 
, Susana Vázquez Cupeiro
La resistencia en las universidades es un fenómeno persistente. La igualdad de género fue prescrita hace más de una década en España, pero el problema sigue sin resolverse. Contribuyendo al feminismo institucional, este artículo identifica tanto las manifestaciones de resistencia destinadas a interferir en la implementación de iniciativas de igualdad de género en las universidades españolas como las respuestas estratégicas desplegadas por los agentes de igualdad de género para contrarrestar esas resistencias. Para ello, realizamos entrevistas en profundidad a las directoras de unidades de igualdad (EqUs) de seis universidades públicas de Madrid. A pesar del creciente apoyo a la igualdad de género, los resultados de la investigación confirman la existencia de una compleja red de resistencias. Las EqUs despliegan una amplia gama de estrategias para neutralizar la negativa a aceptar o cumplir las iniciativas de igualdad de género, pero estas se materializan principalmente, aunque no exclusivamente, en acciones de supervivencia. Argumentamos que, aunque limitada, la capacidad de agencia de estos organismos especializados no ha sido eliminada y podría usarse para implementar estrategias alternativas y más proactivas con el fin de lograr un cambio fundamental. En general, los hallazgos arrojan nuevos conocimientos sobre el progreso y la resistencia a las iniciativas de igualdad de género en las universidades.
La resistència a les universitats és un fenomen persistent. La igualtat de gènere va ser prescrita fa més d'una dècada a Espanya, però el problema segueix sense resoldre's. Contribuint al feminisme institucional, aquest article identifica tant les manifestacions de resistència destinades a interferir en la implementació d'iniciatives d'igualtat de gènere a les universitats espanyoles com les respostes estratègiques desplegades pels agents d'igualtat de gènere per contrarestar aquestes resistències. Per fer-ho, realitzem entrevistes en profunditat a les directores d'unitats d'igualtat (EqUs) de sis universitats públiques de Madrid. Malgrat el creixent suport a la igualtat de gènere, els resultats de la recerca confirmen l'existència d'una complexa xarxa de resistències. Les EqUs despleguen una àmplia gamma d'estratègies per neutralitzar la negativa a acceptar o complir les iniciatives d'igualtat de gènere, però aquestes es materialitzen principalment, encara que no exclusivament, en accions de supervivència. Argumentem que, encara que limitada, la capacitat d'agència d'aquests organismes especialitzats no ha estat eliminada i podria usar-se per implementar estratègies alternatives i més proactives amb la finalitat d'aconseguir un canvi fonamental. En general, les troballes proporcionen nous coneixements sobre el progrés i la resistència a les iniciatives d'igualtat de gènere en les universitats.
Resistance in academia is a pervasive phenomenon. Gender equality was prescribed more than a decade ago in Spain, but the problem remains unsolved. Contributing to feminist institutionalism, this paper identifies both the manifestations of resistance intended to interfere in the implementation of gender equality initiatives in Spanish universities and the strategic responses enacted by gender equality agents to counteract those resistances. To this end, we conducted in-depth interviews with the female directors of Equality Units (EqUs) at six public universities in Madrid. Despite increasing support for gender equality, the research results confirm the existence of a complex web of resistance. EqUs deploy a wide range of strategies to neutralise the refusal to accept or comply with gender equality initiatives, but these are mainly, albeit not exclusively, embodied in actions of survival. We argue that although limited, these specialised bodies’ capacity for agency has not been obliterated and could be used to put alternative and more proactive counter strategies in place to bring about fundamental change. Overall, the findings yield new insights into the progress of and resistance to gender equality initiatives in universities.
