Acceso usuarios
Pedro Giordano
Desde diversas áreas de las ciencias sociales, recientes investigaciones ponen en cuestión el diagnóstico sobre la obsolescencia del funcionalismo. El presente trabajo pretende efectuar un ejercicio similar e indagar su vigencia en la teoría sociológica contemporánea comparando el modo en que Talcott Parsons y Niklas Luhmann conciben el método funcional. Para realizar la tarea, la primera sección detalla la evolución de la postura metodológica de Parsons; la segunda examina el contexto de crítica al funcionalismo parsoniano y la emergencia de alternativas teóricas, con especial atención al neofuncionalismo; la tercera desarrolla la peculiaridad del método funcional luhmanniano; la cuarta contrasta el posicionamiento de los autores seleccionados sobre el tema y evalúa si es posible asociar a Luhmann con el neofuncionalismo; finalmente, las conclusiones argumentan que la distinción que tanto Parsons como Luhmann establecen entre teoría y método representa un aporte clave. En primer lugar, porque permite diferenciar teoría de método funcional y, en base a ello, afirmar que ambos aportan al desarrollo del segundo. A su vez, porque proporciona un criterio útil para evaluar críticas externas e inconsistencias internas del funcionalismo.
Recent research in different areas of the social sciences has questioned the diagnosis of the obsolescence of functionalism. This paper aims to perform a similar task and question its pertinence in contemporary sociological theory, comparing the way Parsons and Luhmann respectively understand functional method. The first section details the development of Parsons’ methodological position; the second examines critiques of Parsonian functionalism and the emergence of alternative theories, with particular focus on neofunctionalism; the third addresses the distinctive features of Luhmannian functional method; the fourth compares the authors’ respective positions on the issue and evaluates whether it is possible to associate Luhmann with neofunctionalism; finally, we conclude that the distinction that both Parsons and Luhmann establish between theory and method represents a significant contribution to this issue. First, because it allows theory to be distinguished from functional method, and thus we can argue that both writers contribute to the latter. And second, because it provides a useful criterion to evaluate the external criticisms and internal inconsistencies of functionalism.
Des de diverses àrees de les ciències socials, recents recerques posen en qüestió el diagnòstic sobre l’obsolescència del funcionalisme. El present treball pretén efectuar un exercici similar i indagar la seva vigència en la teoria sociològica contemporània comparant la manera en què Talcott Parsons i Niklas Luhmann conceben el mètode funcional. Per fer-ho, la primera secció detalla l’evolució de la postura metodològica de Parsons; la segona examina el context de crítica al funcionalisme parsonià i l’emergència d’alternatives teòriques, amb especial atenció en el neofuncionalisme; la tercera desenvolupa la peculiaritat del mètode funcional luhmannià; la quarta contrasta el posicionament dels autors seleccionats sobre el tema i avalua si és possible associar Luhmann amb el neofuncionalisme; finalment, les conclusions argumenten que la distinció que tant Parsons com Luhmann estableixen entre teoria i mètode representa una aportació clau. En primer lloc, perquè permet diferenciar teoria de mètode funcional i, sobre aquesta base, afirmar que tots dos aporten al desenvolupament del segon. Al seu torn, perquè proporciona un criteri útil per avaluar crítiques externes i inconsistències internes del funcionalisme.
