Acceso usuarios
María José Araya León, Ainoa Abella
Las prioridades de las personas han cambiado a raíz de la pandemia de la COVID-19, lo cual ha impactado en las experiencias arquitectónicas y, sobre todo, en los espacios de trabajo, ya que en esta nueva realidad ha aumentado la relevancia del teletrabajo y de la tecnología. Por otra parte, hay un mayor interés en la incidencia que tienen los espacios en la salud, la productividad y también en el bienestar, ya que variables como la iluminación, la acústica, la biofilia, la forma, la composición, el tamaño, etc., influyen en la percepción y en los estados emocionales, cognitivos y comportamentales.
El diseño basado en la evidencia, que permite conocer científicamente información sobre situaciones existentes antes y después de una intervención, facilita una visión más completa sobre el fenómeno gracias a la parametrización y repercute en la toma de decisiones. El presente contexto de estudio es un buen ejemplo de ello.
En este artículo se muestra un estudio de caso desarrollado mediante una metodología mixta que combina métodos de investigación teóricos –para tener un conocimiento científico sobre la temática y las tendencias del sector– con métodos de investigación empíricos –para estudiar el contexto específico de la oficina central corporativa de Tous en Manresa–.
En cuanto a la teoría, se ha realizado una revisión bibliográfica en la base de datos WOS (Web of Science), complementada con dos informes de tendencias sobre el futuro de los espacios de trabajo.
Respecto al estudio empírico, se programaron tres fuentes distintas para que los trabajadores recolectaran datos en diferentes tiempos, espacios y plataformas. Paralelamente, se midieron los parámetros del entorno construido en distintas localizaciones durante dos jornadas laborales.
Entre los resultados, destacan la galaxia de relaciones (evidencia la relación entre departamentos transversales como RRHH –recursos humanos– e IT –tecnología informática– y la relación entre los departamentos de producto, comercial, I+D y posventa); el estado de los empleados (con valores neutros o positivos en los estados cognitivos) y del entorno (espacio poco colorido con un poco de brillo y neutro en cuanto a color de luz, atmósfera y ventilación); la detección de los aspectos positivos, a mejorar y a incorporar; y la medición de los parámetros físicos del entorno (nivel de ruido elevado, CO2 dentro del rango de confort, temperatura con valores elevados y espacios sobreiluminados o poco iluminados) y su percepción.
Finalmente, se proponen como resultado unas estrategias de diseño centradas en el bienestar de las personas que surgen de la relación entre los datos objetivos y subjetivos, la evidencia científica y las tendencias. Estas estrategias se usan como base para realizar los cambios en el interior del espacio.
Les prioritats de les persones han canviat arran de la pandèmia de COVID-19 i això ha tingut impacte en les experiències arquitectòniques i, sobretot, en els espais de treball, ja que en aquesta nova realitat ha augmentat la rellevància del teletreball i la tecnologia. D’altra banda, hi ha més interès en la incidència que tenen els espais en la salut, la productivitat i també en el benestar, ja que variables com la il·luminació, l’acústica, la biofília, la forma, la composició, la mida, etc., influeixen en la percepció i en els estats emocionals, cognitius i comportamentals.
El disseny basat en l’evidència, que permet conèixer científicament informació sobre situacions existents abans i després d’una intervenció, facilita una visió més completa del fenomen, gràcies a la parametrització, i repercuteix en la presa de decisions. Aquest context d’estudi n’és un bon exemple.
En aquest article es mostra un estudi de cas desenvolupat mitjançant una metodologia mixta que combina mètodes de recerca teòrics –per tenir coneixement científic sobre la temàtica i les tendències del sector– amb mètodes de recerca empírics –per estudiar el context específic de l’oficina central corporativa de Tous a Manresa.
Pel que fa a la teoria, s’ha realitzat una revisió bibliogràfica a la base de dades WOS (Web Of Science), complementada amb dos informes de tendències sobre el futur dels espais de treball.
Respecte a l'estudi empíric, es van programar tres fonts diferents per tal que els treballadors recollissin dades en diferents temps, espais i plataformes. Paral·lelament, es van mesurar els paràmetres de l’entorn construït en diverses localitzacions durant dues jornades laborals.
Entre els resultats, destaquen la galàxia de relacions (evidencia la relació entre departaments transversals com ara RH –recursos humans– i IT –tecnologia informàtica–, així com la que hi ha entre els departaments de producte, comercial, R+D i postvenda); l’estat dels empleats (amb valors neutres o positius en els estats cognitius) i de l’entorn (espai poc acolorit amb una mica de brillantor i neutre quant a color de llum, atmosfera i ventilació) la detecció dels aspectes positius, que cal millorar i que cal incorporar; i el mesurament dels paràmetres físics de l’entorn (nivell de soroll elevat, CO2 dins del rang de confort, temperatura amb valors elevats i espais sobreil·luminats o poc il·luminats) i la seva percepció.
Finalment, com a resultat, es proposen unes estratègies de disseny centrades en el benestar de les persones, que sorgeixen de la relació entre les dades objectives i subjectives, l’evidència científica i les tendències. Aquestes estratègies es fan servir com a base per efectuar els canvis a l’interior de l'espai.
People's priorities have changed as a result of the COVID-19 pandemic, with impacts on architectural experiences and work spaces in particular as teleworking and technology have become increasingly relevant in this new reality. Moreover, there is increased interest in the impact that spaces have on health, productivity and well-being as variables such as lighting, acoustics, biophilia, shape, composition, size and more influence perception and emotional, cognitive and behavioural states.
Evidence-based design makes it possible to scientifically understand information about the situations present before and after an action, providing a more holistic view of the phenomenon through parameterisation and producing an impact on decision-making as seen in the case of this study.
This article presents a case study developed through a mixed methodology that combines theoretical research methods to gain scientific knowledge on the topic and trends in the sector, as well as empirical methods to study the specific context of the corporate headquarters at Tous in Manresa.
As to the theoretical side of the paper, we have conducted a literature review in the WOS (Web of Science) database, complemented by two trend reports on the future of workspaces.
Regarding the empirical study, we programmed three different sources to compile data from workers at different times, spaces and platforms. In parallel, we measured the parameters of the built environment in different locations over two work days.
Among the results, the following stand out: the universe of relationships, evidenced by cross-disciplinary departments such as HR (human resources) and IT (computer technology), as well as the relationship between the Product, Sales, R&D and After-Sales departments; the status of employees, with neutral or positive values in cognitive states, and of the environment, space lacking colour and with little brightness and neutral in terms of light colour, atmosphere and ventilation; the detection of the positive aspects to improve and to incorporate; and the measurement of the physical parameters of the environment, high noise level, CO2 within the comfort range, high temperatures and over illuminated or poorly lit spaces, and their perception.
Finally, we propose scientific evidence and trends arising from the relationship between objective and subjective data as a result of design strategies focused on people's well-being. These results are taken as the basis for making the changes implemented within a space.
