Acceso usuarios
Alejandro Mario Diéguez, Pere Fullana Puigserver
Este artículo trata un aspecto de la relación entre Maria Montessori y la Iglesia católica. Más concretamente, aporta los resultados de la investigación y las conclusiones relacionadas con condenas y adhesiones que surgieron desde sectores diversos del ámbito católico. La metodología pedagógica de Maria Montessori, sin dejar de lado dudas, recelos y complicidades, tuvo una vinculación recurrente con congregaciones religiosas femeninas y masculinas, sobre todo en Italia, pero también en Cataluña y Baleares (Mallorca y Menorca). Este estudio presenta diferentes epicentros, siempre con la figura de Montessori como protagonista: se parte de algunos de los movimientos internos de la Santa Sede en 1917, se introduce la figura del padre Antoni Casulleras como mediador en aquellos sondeos, y se centra sobre todo en Mallorca, precisamente porque este misionero de San Vicente de Paúl tenía responsabilidades congregacionales en Mallorca, mientras mantenía una estrecha relación con Montessori y con los responsables de la Curia Romana. En consecuencia, la investigación se ubica en el período de la Gran Guerra, y más especialmente entre 1914 y 1919, en una coyuntura de recepción y de apoyo muy explícito del método Montessori por parte de los sectores católicos catalanes y baleares.
This article discusses the relationship between Mary Montessori and the Catholic Church. More specifically, it provides the results of the investigation and the conclusions related to convictions and support that arise from various sectors of the Catholic sphere. Maria Montessori’s pedagogical methodology, without leaving doubts aside, suspicions and complicities, had a recurring link with female and male religious congregations especially in Italy, but also in Catalonia and the Balearic Islands (Mallorca and Menorca). This study presents different epicentres, always with the figure of Montessori as the protagonist: it starts from some of the internal movements of the Holy See in 1917, the figure of Father Antoni Casulleras is introduced as a mediator in those polls, and focuses mainly on Mallorca, precisely because this missionary of St. Vincent de Paul had congregational responsibilities in Mallorca while maintaining a close relationship which Montessori and the Roman Curia leaders. Consequently, the research it takes place in the period of the Great War, especially between 1914 and 1919, in a situation of reception and very explicit support of the Montessori method by the Catalan and Balearic Catholic sectors.
Aquest article tracta un aspecte de la relació entre Maria Montessori i l’Església catòlica. Més concretament, aporta els resultats de la investigació i les conclusions relacionades amb condemnes i suports que sorgiren des de sectors diversos de l’àmbit catòlic. La metodologia pedagògica de Maria Montessori, sense deixar de banda dubtes, recels i complicitats, tingué una vinculació recurrent amb congregacions religioses femenines i masculines, sobretot a Itàlia, però també a Catalunya i a les Balears (Mallorca i Menorca). Aquest estudi presenta diferents epicentres, sempre amb la figura de Montessori com a protagonista: es parteix d’alguns dels moviments interns de la Santa Seu el 1917, s’introdueix la figura del pare Antoni Casulleras com a mediador en aquells sondeigs, i se centra sobretot a Mallorca, precisament perquè aquest missioner de Sant Vicenç de Paül tenia responsabilitats congregacionals a Mallorca mentre mantenia una relació estreta amb Montessori i amb els responsables de la cúria romana. En conseqüència, la recerca s’ubica en el període de la Gran Guerra, i més en especial entre 1914 i 1919, en una conjuntura de recepció i de suport molt explícit del mètode Montessori per part dels sectors catòlics catalans i balears.
