A les acaballes de l’Antic Règim, una polèmica secular de caràcter eclesiàstic va tor-nar a enfrontar l’abadia de Montserrat i el bisbat de Vic, atès que el cenobi considerava que Monistrol i Santa Cecília depenien exclusivament de la seva jurisdicció nullius dioecesis. En aquest context, mossèn Lluís Francolí, vicari de Santa Cecília —l’antic i esplendorós monestir benedictí que al segle xviii era tan sols una petita església aïllada i abandonada dins del terme de Marganell—, va rebre la visita de Francisco de Zamora, qui li encarregà la redacció de les respostes del municipi al seu conegut interrogatori (1789). La visió del sacerdot, que centra el seu informe en les qüestions històriques i eclesiàstiques, permet copsar la visió crítica envers el monestir que tenia el clergat secular dels pobles de la baronia de Montserrat.
En las postrimerías del Antiguo Régimen, una polémica secular de carácter eclesiástico volvió a enfrentar la abadía de Montserrat y el obispado de Vic, dado que el cenobio consi-deraba que Monistrol y Santa Cecilia dependían exclusivamente de su jurisdicción nullius dioecesis. En este contexto, el presbítero Lluís Francolí, vicario de Santa Cecilia —el antiguo y esplendoroso monasterio benedictino que en el siglo xviii era solo una pequeña iglesia aislada y abandonada dentro del término de Marganell—, recibió la visita de Francisco de Zamora, quien le encargó en 1789 la redacción de las respuestas del municipio a su conocido interroga-torio. La visión del sacerdote, que centra su informe en las cuestiones históricas y eclesiásticas, permite captar el punto de vista crítico con el monasterio que tenía el clero secular de los pueblos del señorío de Montserrat.