Acceso usuarios
Carlos Tormo Camallonga 
El procés judicial sobre l’herència dels cònjuges Gosalbes i Riera que es tramita en el Jutjat Municipal d’Alacant i, després, en l’Audiència Reial de València en la segona meitat del segle xviii, és una bona mostra que el dret foral valencià va continuar vigent després de la seua supressió amb el Decret de Nova Planta del 29 de juny de 1707. Almenys així fou, en l’àmbit privat, per als actes i negocis jurídics formalitzats amb anterioritat a la publicació del dit decret en cada municipi. Les antigues normes i pràctiques notarials valencianes no havien caigut en l’oblit de la població, ni tampoc dels advocats i juristes, però en la seua interacció amb el nou dret castellà s’originaran conflictes respecte a la seua aplicabilitat, i més per a unes autoritats que ja no estaven versades ni tan sols en la llengua dels Furs. La resolució final sembla indi-car-nos que el més apropiat era evitar qualsevol tipus d’intervenció judicial.
El proceso judicial sobre la herencia de los cónyuges Gosalbes y Riera que se tramita en el Juzgado Municipal de Alicante y después en la Audiencia Real de València en la segunda mitad del siglo xviii, es una buena muestra de que el derecho foral valenciano continuó vigente tras su supresión con el Decreto de Nueva Planta del 29 de junio de 1707. Y así será al menos, en el ámbito privado, para los actos y negocios jurídicos formalizados con anterioridad a la publicación de dicho decreto en cada municipio. Las antiguas normas y prácticas notaria-les valencianas no habían caído en el olvido de la población, ni tampoco de los abogados y juristas, si bien en su interacción con el nuevo derecho castellano se asistirá a conflictos en cuanto a su aplicabilidad, máxime por parte de unas autoridades que ya no estaban versadas siquiera en la lengua de los Furs. La resolución final parece indicarnos la oportunidad de prescindir de intervenciones judiciales.
