Acceso usuarios
En el presente artículo planteamos resolver cuestiones referentes a las actividades vinculadas con la construcción de la imagen que en el intercambio comunicativo elaboran estudiantes normalistas; el tipode estrategias discursivas que adoptan, ya sea cortesía, descortesía y/o autoimagen, así como la forma de la imagen: reparación, protección o realce. Articulamos con lo anterior las tácticas políticas que se configuran en el discurso normalista y su funcionamiento. Con base en la teoría y en el conocimiento del corpus, partimos del siguiente supuesto: El cuidado de la imagen propia por parte de los normalistas se realiza mediante actividades de autoimagen, en particular en la forma de realce, acuden a las tácticas de legitimación y resistencia para fortalecer laimagen de sí mismos como docentes y a la deslegitimación de los profesores de origen universitario para distanciarse de ellos. En este estudio se acude la teoría de la imagen social de Goffman y la sociopragmática cultural con las contribuciones de Bravo y Hernández; para el estudio de las tácticas políticas a las propuestas de Chilton y Schäffner y Chilton.
En el present article plantegem resoldre qüestions referents a les activitats vinculades amb la construcció de la imatge que en l'intercanvi comunicatiu elaboren estudiants normalistes; el tipus d'estratègies discursives que adopten, ja sigui cortesia, descortesia i/o autoimatge, així com la forma de la imatge: reparació, protecció o realç. Articulem amb l'anterior les tàctiques polítiques que es configuren en el discurs normalista i el seu funcionament. Amb base a la teoria i al coneixement del corpus, partim del següent supòsit: La cura de la imatge pròpia, per part dels normalistes, es realitza mitjançant activitats d'autoimatge, en particular en la forma de realç, acudeixen a les tàctiques de legitimació i resistència per a enfortir la imatge de si mateixos com a docents i a la deslegitimació dels professors d'origen universitari per a distanciar-se d'ells. En aquest estudi s'acudeix la teoria de la imatge social de Goffman i la sociopragmàtica cultural amb les contribucions de Bravo i Hernández; per a l'estudi de les tàctiques polítiques a les propostes de Chilton i Schäffner i Chilton.
In this article we propose to resolve questions related to the activities linked to the construction of the image that studentsteachingelaborate in the communicative exchange; the type of discursive strategies they adopt, whether politeness, impoliteness and self-facework, as well as the form of the image: repair, protection or enhancement. We articulate with the above thepolitical tactics that are configured in the normalist discourse and its functioning. Based on the theory and the knowledge of the corpus, we start from the following assumption: The care of the self-image by the normalistas is carried out through self-image activities, particularly in the form of enhancement, they resort to the tactics of legitimization and resistance to streng then the image of themselves as teachers and to the delegitimization of the teachers of university origin to distance themselves from them. In this study we turn to Goffman's social image theory and cultural sociopragmatics with the contributions of Bravo and Hernández; for the study of political tactics to the proposals of Chilton and Schäffner and Chilton.
