Acceso usuarios
Maria Luján Christiansen
En este artículo se explora la idea de que la “existencia epistémica” es una condición relacionalque adviene cuando uno participa activamenteen la toma de las decisiones que le atañen. En primer lugar, se revisa este concepto en el contexto de las relaciones cara a cara, apelando a un caso típico de una pareja en la que ambos-sin advertirlo-se construyen epistémicamente como inexistentes. Se muestra la operación de una lógica de funcionamiento epistemicida. En la segunda parte, se propone que una estrategia de salida de ese modo de funcionamiento se daría a partir de la posibilidad de metaargumentar. Para ello, se realiza una distinción entre el nivel informacionaly el nivel relacionalde las conversaciones (se plantea, también, que esa diferencia puede ser, ella misma, fuente de nuevo conflicto). En la tercera y cuarta secciones, se analiza cómo las dinámicas oposicionales entre interlocutores vinculados afectivamente adquieren un tinte emocional que complejiza enormemente la argumentación, en especial cuando los argumentadores comparten -sin saberlo-una representación pleitistao belicosa sobre el intercambio de razones. Finalmente, se concluye que estas prácticas epistémicas, invisibilizadas e internalizadas, van en detrimento de la posibilidad de aumentar el grado de razonabilidad entre los interlocutores, impidiendo, con ello, la emergencia de formas menos dolorosas de habitar los desacuerdos.
En aquest article s'explora la idea que la “existència epistèmica” és una condició relacional que advé quan un participa activament en la presa de les decisions que li concerneixen. En primer lloc, es revisa aquest concepte en el context de les relacions cara a cara, apel·lant a un cas típic d'una parella en la qual tots dos -sense advertir-ho- es construeixen epistèmicament com a inexistents. Es mostra l'operació d'una lògica de funcionament epistemicida. En la segona part, es proposa que una estratègia de sortida d'aquesta manera de funcionament es donaria a partir de la possibilitat de metaargumentar. Per a això, es realitza una distinció entre el nivell informacional i el nivell relacional de les converses (es planteja, també, que aquesta diferència pot ser, ella mateixa, font de nou conflicte). En la tercera i quarta seccions, s'analitza com les dinàmiques oposicionals entre interlocutors vinculats afectivament adquireixen un tint emocional que complica enormement l'argumentació, especialment quan els argumentadors comparteixen -sense saber-ho-una representació pledejaire o bel·licosa sobre l'intercanvi de raons. Finalment, es conclou que aquestes pràctiques epistèmiques, invisibilitzades i internalitzades, van en detriment de la possibilitat d'augmentar el grau de raonabilitat entre els interlocutors, impedint, amb això, l'emergència de formes menys doloroses d'habitar els desacords.
This article explores the idea that "epistemic existence" is a relational condition that comes about when one actively participates in making decisions that concern them. In the first place, this conceptis reviewed in the context of face-to-face relationships, appealing to a typical case of a couple in which both -without realizing it-are epistemically constructed as non-existent. The operation of an epistemicidal functioning logic is shown. In the second part, it is proposed that an exit strategy from this mode of operation would be based on the possibility of meta-arguing. To do this, a distinction is made between the informational level and the relational level of the conversations (it is also suggested that this difference may itself be a source of new conflict). In the third and fourth sections, it is analyzed how the oppositional dynamics between affectively linked interlocutors acquire an emotional tint that greatly complicates the argument, especially when the arguers share -without knowing it-a contentious or bellicose representation about the exchange of reasons. Finally, it is concluded that these epistemic practices, made invisible and internalized, are detrimental to the possibility of increasing the degree of reasonableness between the interlocutors, thereby preventing the emergence of less painful ways of inhabiting disagreements.
