Acceso usuarios
Eduardo Pérez Archundia
Se implementó un programa de intervención educativa para promover mejores formas de relacionarse entre pares en las redes sociodigitales. Esto se llevó a cabo con estudiantes mexicanos de bachillerato, mediante un diseño de investigación pretest - postest. Se tomaron dos variables independientes: formación ciudadana y habilidades socioemocionales, las cuales se operativizaron mediante talleres para dos grupos de jóvenes que estudian bachillerato. Dicha intervención siguió la metodología de estimulación del pensamiento reflexivo, propuesta por Lipman et al. (2002). La variable dependiente era las relaciones interpersonales, la cual se operativizó en tres tipos de actos que caracterizaban su comportamiento en redes: convencionales, reflexivos y neutrales. Se hizo un análisis estadístico descriptivo, una comparación inter e intragrupal, así como una regresión lineal simple. Los resultados indican que la estimulación de las habilidades socioemocionales se reflejó en mejores prácticas de interacción, lo que implicó un pensamiento más reflexivo sobre su actuar en redes sociodigitales. En cuanto a la formación ciudadana, los resultados no fueron positivos.
An educational intervention programme was implemented to promote better ways for peer relations in socio-digital networks. The work was carried out with Mexican high school students based on a pretest-posttest research model. Two independent variables were used: citizenship training and socio-emotional skills, which were operationalised via workshops for two groups of high school students. The intervention followed the methodology of stimulating reflective thinking, as proposed by Lipman et al. (2002). The dependent variable was interpersonal relationships, operationalised in three types of acts that characterised their behaviour in the networks: conventional, reflective and neutral. Descriptive statistical, inter- and intra-group comparison, and simple linear regression analyses were carried out. The results indicate that stimulation of socioemotional skills was reflected in better interaction practices, which implies more reflective thinking about their behaviour on socio-digital networks. As regards formation in citizenship, the results were not positive.
Es va implementar un programa d’intervenció educativa per a promoure millors maneres de relacionar-se entre iguals a les xarxes sociodigitals. Això es va dur a terme amb estudiants mexicans de batxillerat, mitjançant un disseny de recerca pretest - postest. Es van prendre dues variables independents: formació ciutadana i habilitats socioemocionals, les quals es van operativitzar mitjançant tallers per a dos grups de joves que estudien batxillerat. Aquesta intervenció va seguir la metodologia d’estimulació del pensament reflexiu, proposada per Lipman et al. (2002). La variable dependent era les relacions interpersonals, la qual es va operativitzar en tres tipus d’actes que caracteritzaven el seu comportament a les xarxes: convencionals, reflexius i neutrals. Es va fer una anàlisi estadística descriptiva, una comparació inter i intragrupal, així com una regressió lineal simple. Els resultats indiquen que l’estimulació de les habilitats socioemocionals es va reflectir en millors pràctiques d’interacció, fet que va implicar un pensament més reflexiu sobre la seva actuació en xarxes sociodigitals. Pel que fa a la formació ciutadana, els resultats no van ser positius.
