Acceso usuarios
César González Saavedra, Jordi Longás Mayayo
El objetivo del presente estudio es analizar desde de la teoría del posicionamiento social, de Pierre Bourdieu, las respuestas que la educación en general y la educación social en particular pueden dar a los desafíos que enfrenta la democracia española del siglo xxi. Para ello, identificamos cómo la sociedad representa y significa la realidad que la rodea; luego analizamos el proceso de adquisición del capital de posicionamiento social, que explica la estructura dinámica de la sociedad; y, finalmente, profundizamos sobre la importancia que tiene para la transformación social la traducción adecuada de contextos, mensajes y discursos que afectan sus interconexiones socioecológicas. Concluimos en la necesidad de fortalecer el tejido social y la cultura cívica, lo cual requiere, entre otras cosas, la revisión del rol pedagógico que le cabe a la erróneamente denominada educación no formal –en nuestra propuesta, llamada educación social– no solo para el acompañamiento de las nuevas generaciones, sino también como parte fundamental de su desarrollo integral.
The objective of this study is to analyse, based on Pierre Bourdieu's Social Positioning Theory, the responses that education in general and social education in particular can give to the challenges facing Spanish democracy in the 21st century. To do this, we identify how society represents and gives meaning to the reality that surrounds it; then we analyse the process of acquisition of social positioning capital, which explains the dynamic structure of society; and, finally, we delve into the importance of the adequate translation of contexts, messages and discourses that affect socio-ecological interconnections for social transformation. We conclude by stressing the need to strengthen the social fabric and civic culture, which requires, among other things, the revision of the pedagogical role that falls to what is erroneously called non-formal education -in our proposal called social education- not only to give guidance to the new generations, but also as a fundamental part of their comprehensive development.
L’objectiu d’aquest estudi és analitzar des de la teoria del posicionament social, de Pierre Bourdieu, les respostes que l’educació en general i l’educació social poden donar als desafiaments a què s’enfronta la democràcia espanyola del segle xxi. Per fer-ho, identifiquem com la societat representa i significa la realitat que l’envolta; després, analitzem el procés d’adquisició del capital de posicionament social, que explica l’estructura dinàmica de la societat; i, finalment, aprofundim en la importància que té per a la transformació social la traducció adequada de contextos, missatges i discursos que afecten les seves interconnexions socioecològiques. Concloem en la necessitat d’enfortir el teixit social i la cultura cívica, la qual cosa requereix, entre altres coses, la revisió del rol pedagògic que pertoca a l’anomenada, erròniament, educació no formal –a la nostra proposta, l’anomenem educació social– no només per a l’acompanyament de les noves generacions, sinó també com a part fonamental del seu desenvolupament integral.
