Acceso usuarios
Farah Ali
Durant dècades, la revitalització de la llengua catalana ha estat un fet central i ha implicat un esforç continu a Catalunya. Les polítiques lingüístiques sorgides d’aquest esforç han perpetuat ideologies que fomenten l’ús i la legitimació del català com a llengua oficial i vehicular. Tot i que aquest esforç, en general, es considera un exemple de revitalització lingüística d’èxit, el procés no ha estat exempt de conflicte entre el castellà i el català, especialment pel que fa als àmbits d’ús i les actituds diferents envers les dues llengües (Newman i Trenchs-Parera, 2015; Woolard, 2016; Soler i Gallego-Balsà, 2019; Ianos et al., 2020). Atès que es volen implantar aquestes polítiques en els sectors públics, l’objectiu d’aquest estudi és examinar si el discurs dels mitjans de comunicació és representatiu de les pràctiques lingüístiques en aquests àmbits. Mitjançant l’anàlisi crítica del discurs, aquest estudi es basa en articles de mitjans de comunicació amb seu a Madrid i Catalunya centrats en l’ús de la llengua als sectors públics. Malgrat que les diferents perspectives sobre l’ús de la llengua sovint apareixen juntes en els mateixos textos, els mitjans amb seu a Madrid i Catalunya a vegades fan servir estratègies lingüístiques diferents per informar dels mateixos fets i sovint produeixen un discurs aparentment contradictori, com per exemple denunciant la discriminació lingüística contra els castellanoparlants i també contra els catalanoparlants en els mateixos àmbits.
