Acceso usuarios
Francisco Javier Vigier-Moreno, Lorena Pérez Macías
Al sector de la traducció judicial s’està observant un creixement considerable de la demanda a causa de l’augment del nombre de procediments amb persones que no parlen la llengua utilitzada per les autoritats, especialment a la Unió Europea (UE) des que es va aprovar recentment la legislació que consagra el dret a la traducció de documents essencials en els procediments penals (Brannan, 2017). En el cas de la traducció de textos jurídics, la traducció automàtica (TA) no es veu amb optimisme pel seu menyspreu al propòsit i el destinatari de la traducció (per exemple, Wiesmann, 2019; Roiss, 2021), malgrat el seu potencial per estalviar temps i els avantatges que ofereix pel que fa a la terminologia i la fraseologia (Killman, 2014) o la sintaxi (per exemple, Heiss i Soffritti, 2018; Mileto, 2019; Wrede et al., 2020). L’objectiu d’aquest article és analitzar si es pot aprofitar la TA en una especialitat de la traducció tan exigent com demandada, la traducció judicial. En concret, aquest article avalua la qualitat de les traduccions a l’anglès d’una interlocutòria de presó provisional en espanyol produïdes per tres sistemes de traducció automàtica neuronal (TAN) diferents (DeepL, eTranslation i Google Translate) seguint les directrius d’avaluació de la TAUS.
