Acceso usuarios
La guerra permanente marcó el proceso de Independencia en Hispanoamérica, lo que fue evidente en alta mar, entre los nuevos Estados y las fuerzas leales a la Corona española. Enfrentados a persistentes amenazas marítimas, algunos gobiernos independientes promovieron el corso para ayudar a las nuevas armadas nacionales a proteger los mares y expulsar al enemigo. Este proceso contribuyó a hacer más seguro el comercio de mercancías, algo vital para el buen avance de los mercados internos y los tesoros públicos: en definitiva, para la economía “nacional”.
La actividad corsaria, por su propia naturaleza, promovió la diversificación y aportó nuevas y extraordinarias oportunidades de negocio a muchos comerciantes establecidos en Chile, que intervenieron así en, e impulsaron, el comercio de mercancías. Además, esta actividad involucró al comercio tradicional tanto interregional como terrestre y a iniciativas de navegación “pacíficas”, así como en algunos casos conllevó contratos con el Estado. Los corsarios fueron capaces de obtener inesperados ingresos al atacar a sus competidores “españoles” en el comercio con la Península. Utilizando documentos del Ministerio de Marina chileno, los estudios de caso muestran cómo este tipo de negocio se desarrolló en los años de su apogeo, y sus implicaciones en la consolidación de la Independencia y la construcción del Estado republicano.
La guerra permanent va marcar el procés d’Independència a Hispanoamèrica, el que va ser evident a alta mar, entre els nous Estats i les forces lleials a la Corona espanyola. Enfrontats a amenaces marítimes persistents, alguns governs independents van promoure el cors per ajudar les noves armades nacionals a protegir els mars i expulsar-ne l’enemic. Aquest procés va contribuir a fer més segur el comerç de mercaderies, que era vital per al bon desenvolupament dels mercats interns i els tresors públics: en definitiva, per a l’economia “nacional”.
L’activitat corsària, per la seva pròpia naturalesa, va promoure la diversificació i va aportar noves i extraordinàries oportunitats de negoci a molts comerciants establerts a Xile, que d’aquesta manera van intervenir a, i impulsar, el negoci de mercaderies. A més, aquesta activitat va involucrar el comerç tradicional tant interregional com terrestre, així com les iniciatives de navegació “pacífiques”, fet que en alguns casos va comportar contractes amb l’Estat. Els corsaris van ser capaços d’obtenir ingressos inesperats en atacar els seus competidors “espanyols” en el comerç amb la Península. Fent servir documents del Ministeri de Marina xilè, els estudis de cas mostren com aquesta mena de negoci es va desenvolupar en els anys del seu apogeu, i les seves implicacions en la consolidació de la Independència i la construcció de l’Estat republicà.
Permanent warfare marked the Independence process in Hispanic America, and was evident on the high seas between the newly formed States and forces loyal to the Spanish Crown. Faced with persistent maritime threats, some independent governments encouraged privateering to help the newly formed national navies secure the seas and harass the enemy. This also helped make international merchandise trade safer, which was vital for the good progress of internal markets and the public treasuries: in short, for the “national” economy.
Privateering brought about new and unique business opportunities for many traders established in Chile to intervene in and boost merchandise trade, and, by its very nature, encouraged diversification. Moreover, it involved traditional inter-regional or terrestrial trade and “peaceful” shipping activities, as well as, in some cases, contracts with the State. Corsairs were able to obtain unexpected revenues by attacking their “Spanish” competitors trading with the Peninsula. Using documents from the Chilean Ministry of the Navy, case-studies will show how this type of business developed in the years of its apogee and its implications on the consolidation of Independence and the subsequent construction of the Republican State.
