Acceso usuarios
Joana Rosselló Ximenes, Elisabet Vila Borrellas, Gerard Alba Foz, Alexandre Celma Miralles
Este estudio trata sobre la relación entre la música y el lenguaje (prosodia) a la luz de un estudio de caso centrado en Álex, un niño autista hiperléxico y mínimamente verbal. Se compara con un grupo de control su capacidad para discriminar auditivamente pares de estímulos rítmicos y melódicos (música), así como prosódicos (enunciados declarativos, interrogativos y exclamativos, en series normales y jabberwocky, es decir, con estructura sin significado). También se compara la capacidad de asociar un enunciado auditivo con el signo de puntuación correspondiente. Álex es similar a los controles en la discriminación de melodías pero inferior en la de ritmos y la de enunciados, que es óptima en los controles. Se acerca a los controles en la asociación de prosodia-signo de puntuación, con enunciados jabberwocky. Los resultados sugieren que los componentes de la musicalidad como la melodía y el ritmo, presentes en Álex, son probablemente componentes primitivos de la percepción auditiva humana que pueden ser lingüísticamente no funcionales si en el desarrollo temprano no se han integrado en la comunicación hablada.
Aquest estudi tracta de la relació entre música i llenguatge (prosòdia) a la llum d’un estudi de cas centrat en l’Álex, un nen autista hiperlèxic i mínimament verbal. Es compara amb un grup control la seva capacitat de discriminar auditivament parells d’estímuls rítmics i melòdics (música), així com prosòdics (enunciats declaratius, interrogatius i exclamatius, en sèries normals i jabberwocky, i.e., amb estructura sense significat). També s’hi compara la capacitat d’associar un enunciat auditiu amb el signe de puntuació corresponent. L’Álex resulta similar als controls en la discriminació de melodies però inferior en la de ritmes i en la d’enunciats, que és òptima en els controls. S’acosta als controls en l’associació de prosòdia-signe de puntuació, amb enunciats jabberwocky. Els resultats suggereixen que components de la musicalitat com la melodia i el ritme, presents en l’Álex, són segurament constituents primitius de la percepció auditiva humana que poden ser lingüísticament no funcionals si en les primeries del desenvolupament no s’han integrat en la comunicació parlada.
This study deals with the relationship between music and language (prosody) in the light of a case study focused on Álex, a hyperlexic and minimally verbal autistic child. In comparison with a control group, his ability to auditorily discriminate pairs of rhythmic and melodic (music) as well as prosodic stimuli (declarative, interrogative and exclamative utterances, in normal series and jabberwocky, i.e., structure without meaning) is assessed. His capacity to associate an auditory utterance with the corresponding punctuation mark is also tested. Álex is similar to controls in melody discrimination but inferior in rhythm and utterance discrimination, which is optimal in controls. He scores close to controls in the association prosody-punctuation mark, in jabberwocky utterances. The results suggest that components of musicality such as melody and rhythm, present in Álex, are probably primitive constituents of human auditory perception that can be linguistically non-functional if they have not been integrated into spoken communication early in development.
