Acceso usuarios
Núria Pumar Beltrán
A Espanya, les polítiques autonòmiques d’igualtat de gènere en el treball han de coordinar-se amb altres polítiques, les europees i l’estatal, en un marc de governança multinivell. Amb aquesta aproximació, l’article analitza, de forma transversal i amb una mirada competencial, quins són els àmbits d’actuació i les competències que tenen les comunitats autònomes per adoptar polítiques que assoleixin la igualtat real entre dones i homes en el treball. La principal premissa d’aquest treball és que en l’àmbit de les relacions laborals, tot i que les comunitats autònomes no tenen competències normatives, sí que disposen d’un ampli radi d’acció en el disseny i en les estratègies de les polítiques sociolaborals i en la seva implementació. I es conclou que, a Catalunya, l’Estatut d’autonomia del 2006 —que reconeix extensament els drets vinculats a la igualtat de gènere en el treball— ordena la creació d’un espai català de relacions laborals on avançar en aquesta direcció a través de la concertació i la negociació col·lectiva. Igualment, l’aprovació de la Llei d’igualtat catalana, encara que tardana, regula una sèrie de polítiques, objectius i instruments que permetrien avançar en una major equitat de gènere en l’àmbit de les relacions laborals.
In Spain, regional policies on gender equality in the workplace must be coordinated with other policies at the European and national levels, in a multi-level governance framework. With this approach, this paper analyses, transversally and with a power distribution perspective, the areas of action and the powers of the autonomous communities in terms of making policies that achieve real equality between women and men in the workplace.
The main premise of this paper is that in the field of labour relations, although autonomous communities do not have regulatory powers, they do have a wide range of action in the design and strategies of socio-labour policies and in their implementation. It is concluded that in Catalonia, the Statute of Autonomy of 2006 — which extensively recognises the rights linked to gender equality in the workplace — orders the creation of its own Catalan labour relations space where progress can be made in this direction through agreements and collective bargaining. Likewise, the approval of the Catalan Equality Law, although late, regulates a series of policies, objectives and instruments that allow for progress in greater gender equity in the field of labour relations.
