Acceso usuarios
Alejandro Corvalán, Elisa Durán Micco
Los mecanismos de democracia directa han aumentado su presencia en todo el mundo. Junto a los beneficios que conlleva la participación ciudadana, estos mecanismos han reabierto la posibilidad de usar elecciones con propósitos movilizadores. Este artículo revisa el uso oportunista de la Consulta Araucanía, llevada a cabo en el sur de Chile el año 2021. Esta consulta ciudadana preguntó acerca de una posible extensión de la militarización en el contexto del conflicto entre el Estado chileno y el pueblo mapuche. A partir del análisis estadístico, nuestro trabajo muestra que la consulta no representó las preferencias de la región, sino que movilizó a una parte de ella en función de un objetivo particular. Sus resultados, no obstante, fueron interpretados desde la retórica de la representación con fines políticos.
The mechanisms of direct democracy have increased their presence throughout the world. Along with the benefits that citizen participation entails, these mechanisms have reopened the possibility of using elections for mobilizing purposes. This article reviews the opportunistic use of the Araucanian referendum, carried out in southern Chile in 2021. This citizen consultation asked about a possible extension of the militarization in the context of the conflict between the Chilean state and the Mapuche people. From a statistical analysis, our work shows that the referendum did not represent the region's preferences but rather mobilized a part of it based on a particular objective. Its results, however, were interpreted from the rhetoric of representation with political ends.
Els mecanismes de democràcia directa han augmentat la seva presència arreu. Al costat dels beneficis que comporta la participació ciutadana, aquests mecanismes han reobert la possibilitat d’utilitzar aquestes eleccions amb propòsits mobilitzadors. Aquest article revisa l’ús oportunista de la consulta a l’Araucania, realitzada al sud de Xile l’any 2021. Aquesta consulta ciutadana va preguntar sobre una possible extensió de la militarització en el context del conflicte entre l’Estat xilè i el poble maputxe. A partir de l’anàlisi estadística, aquest treball mostra que la consulta no va representar les preferències de la regió, sinó que va mobilitzar una part d’aquesta en funció d’un objectiu particular. El seus resultats, però, es van interpretar des de la retòrica de la representació amb finalitats polítiques.
