Acceso usuarios
Las acusaciones públicas como forma de acción política hacia acusados y/o victimarios de violencias de género genera controversias. Este tipo de acciones, nombradas en Chile como funa. convoca a debatir sobre los sentidos de justicia asociados a ella, el carácter colectivo de la misma, las disposiciones punitivistas, la creciente masividad del feminismo y los espacios de desacuerdos y conflicto en él. Se presentan los resultados de una investigación cualitativa en que se entrevistaron a veinticuatro activistas feministas chilenas para conocer sus reflexiones políticas al respecto. Los resultados demuestran profundas reflexiones reconociéndose tensiones entre el logro de haber obtenido mayor escucha social en la instalación pública de los agravios y la posible debilidad del debate en tiempos de masividad del movimiento feminista.
Public accusations as a form of political action against those accused and/or victimizers of gender violence generate controversy. This type of action, known in Chile as “funa”, stimulates debate on the meanings of justice associated with it, its collective character, punitivist dispositions, the growing massiveness of feminism and the spaces of disagreement and conflict within it. The results of a qualitative research are presented in which twenty-four Chilean feminist activists were interviewed to know their political reflections on the subject. The results show deep reflections recognizing tensions between the achievement of having obtained greater social listening in the public installation of grievances and the possible weakness of the discussion in times of massiveness of the feminist movement
Les acusacions públiques com a forma d’acció política cap a acusats i/o agents de violències de gènera és causa controvèrsies. Aquesta mena d’accions, que a Xile es coneixen com funa, inciten a debatre sobre els sentits de justícia que hi són associats, el caràcter col·lectiu de la mateixa, las disposicions punitivistes, el caràcter cada vegada més massiu del feminisme i els espais de desacords y conflicte en el seu si. S’hi presenten els resultats d’una recerca qualitativa en què es va entrevistar vint-i-quatre activistes feministes xilenes per conèixer les seves reflexions polítiques al respecte. Els resultats demostren profundes reflexions on es reconeixen tensions entre l’assoliment que representa haver obtingut una major atenció social en la instal·lació pública dels greuges i la possible debilitat del debat en un temps en què el moviment feminista gaudeix d’un caràcter massiu.
