Acceso usuarios
Miguel Angel García Calavia
En este artículo se examina el desarrollo del empleo público en España. En primer lugar, su alcance limitado si se compara con otros países de la OCDE. En segundo lugar, su evolución sinuosa: hasta 2020 no se supera el máximo de ocupadas u ocupados en el sector público en 2011, si bien se ha triplicado desde finales de los años setenta del siglo pasado. Esta tendencia creciente, a pesar de su vaivén reciente, está relacionada con la voluntad de construir el Estado de Bienestar. Ahora bien, con el tiempo presenta algunas debilidades, el envejecimiento de los empleados y las empleadas públicas y la contratación con carácter temporal de una parte del mismo (uno de cada tres empleados públicos son trabajadores temporales) lo que puede repercutir en la calidad de los servicios. Estas debilidades se examinan en tercer y cuarto lugar. Las fuentes de información son INE, Eurostat, Ministerio de Política Territorial y Función Pública. Los resultados permiten asegurar que hay margen de aumento y mejora del empleo público, teniendo como horizonte el modelo social europeo.
This article examines the development of public sector employment in Spain. First, it considers its limited extent compared with other OECD countries. Secondly, it examines its uneven evolution: The maximum number of public sector employees reached in 2011 was not surpassed until 2020, although the number has tripled since the end of the 1970s. This upward tendency, notwithstanding recent ups and downs, is related to the decision to construct the Welfare State. However, with the passage of time, a number of weaknesses have become evident: the ageing of the labour force and the temporary status of a significant proportion of their employees (one of every three public sector employees is temporary). As a result, public sector employment has an unstable character which can have implications for the quality of its services. These weaknesses are examined in the third and fourth sections of the article. Information sources used are the National Institute of Statistics, Eurostat and the Ministry for Territorial Policy and Public Affairs. The results enable us to be confident that there is considerable scope for increasing and improving the quality of public sector employment using as a yardstick the European Social Model.
En aquest article s'examina el desenvolupament de l'ocupació pública a Espanya. En primer lloc, el seu abast limitat si es compara amb altres països de l'OCDE. En segon lloc, la seva evolució sinuosa: fins al 2020 no se supera el màxim d'ocupades o ocupats al sector públic el 2011 si bé s'ha triplicat des de finals dels anys setanta del segle passat. Aquesta tendència creixent, malgrat el seu recent vaivé, està relacionada amb la voluntat de construir l'Estat de Benestar. Ara bé, amb el temps presenta algunes debilitats, l'envelliment dels empleats i les empleades públiques i la contractació amb caràcter temporal d'una part del mateix (un de cada tres empleats públics són treballadors temporals) la qual cosa pot repercutir a la qualitat dels serveis. Aquestes febleses s'examinen en tercer i quart lloc. Les fonts d'informació són: INE, Eurostat, Ministeri de Política Territorial i Funció Pública. Els resultats permeten assegurar que hi ha marge d'augment i millora de l'ocupació pública tenint com a horitzó el model social europeu.
