Acceso usuarios
Oriol Barranco i Font, Carlos Lozares Colina, Dafne Muntanyola Saura
Desde principios de los años 2000, un equipo de personas del Departamento de Sociología de la Universitat Autònoma de Barcelona ha venido desarrollando el análisis reticular del discurso (ARD) como una aproximación particular de análisis de datos textuales que usa herramientas del análisis de redes sociales. El ARD se ha concretado en diferentes propuestas metodológicas de análisis cualitativo y recientemente en algunas de carácter mixto cualitativo-cuantitativo. Como continuación de estos trabajos, el artículo propone un nuevo método de análisis del texto narrativo de las entrevistas cualitativas que supone una aplicación nueva del ARD en una versión mixta que combina técnicas de análisis cualitativas y cuantitativas. En una primera fase de análisis cualitativo, se interpretan los vínculos conceptuales que el entrevistado hace en su narración y se transforman en grandes redes semánticas de las temáticas centro de estudio. En la segunda fase de análisis, las redes se examinan e interpretan combinando su análisis con los indicadores cuantitativos faction y cliques propios del análisis de redes sociales con los criterios analítico-interpretativos de la persona investigadora. El método implica un análisis de la estructura formal del texto, entendido como una unidad estructurada de significados, que permite captar su significado de una forma completa y rigurosa. La propuesta se ilustra aplicándola al análisis de una entrevista narrativa biográfica.
Des de principis dels anys 2000, un equip de persones del Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona ha desenvolupat l’anàlisi reticular del discurs (ARD) com una aproximació particular d’anàlisi de dades textuals que fa servir eines de l’anàlisi de xarxes socials. L’ARD s’ha concretat en diferents propostes metodològiques d’anàlisi qualitativa i recentment en algunes de caràcter mixt qualitatiu-quantitatiu. Com a continuació d’aquests treballs, l’article proposa un nou mètode d’anàlisi del text narratiu de les entrevistes qualitatives que suposa una aplicació nova de l’ARD en una versió mixta que combina tècniques d’anàlisis qualitatives i quantitatives. En una primera fase d’anàlisi qualitativa, s’interpreten els vincles conceptuals que l’entrevistat fa en la seva narració i es transformen en grans xarxes semàntiques de les temàtiques centre d’estudi. En la segona fase d’anàlisi, les xarxes s’examinen i interpreten combinant la seva anàlisi amb els indicadors quantitatius faction i cliques propis de l’anàlisi de xarxes socials amb els criteris analiticointerpretatius de la persona investigadora. El mètode implica una anàlisi de l’estructura formal del text, entès com una unitat estructurada de significats, que permet captar el seu significat d’una forma completa i rigorosa. La proposta s’il·lustra aplicant-la a l’anàlisi d’una entrevista narrativa biogràfica.
Since the early 2000s, a team of researchers from the Department of Sociology at the Autonomous University of Barcelona has been developing Network Discourse Analysis (NDA) as a particular approach to textual data analysis that uses tools from social network analysis. NDA has materialised in different methodological proposals for qualitative analysis and recently in mixed method qualitative-quantitative designs. As a continuation of this line of inquiry, this paper proposes a new method of analysis of the narrative text from qualitative interviews, which is a new application of NDA in a mixed methods version that combines qualitative and quantitative analysis tools. In a first phase of qualitative analysis, the conceptual links that the interviewee makes in his narration are interpreted and transformed into large semantic networks of the key themes. In the second phase of analysis, the networks are examined and interpreted by combining their analysis with quantitative faction and cliques indicators typical of social network analysis, using the analytical-interpretive criteria of the researcher. The method involves analysis of the formal structure of the text, understood as a structured unit of meanings, which allows its meaning to be captured in a complete and rigorous way. The concept is illustrated by applying it to the analysis of a biographical narrative interview.
