Acceso usuarios
Pablo Álvarez Domínguez, María José Rebollo Espinosa
Los procesos de enseñanza-aprendizaje vinculados a la Historia de la Educación como materia ligada a la formación de maestros o maestras presentan un futuro prometedor en cuanto al diseño y ejecución de un amplio y novedoso conjunto de nuevas prácticas pedagógicas que contribuyan a hacer, de los futuros docentes, profesionales que sean capaces de responder a las demandas de la enseñanza reglada imperante en la actualidad. En este contexto, el museo pedagógico se presenta como un potente recurso didáctico que tenemos a nuestra disposición para salvaguardar, dar a conocer, reivindicar, difundir y ayudar a interpretar el patrimonio educativo a los estudiantes de Ciencias de la Educación, como legado pedagógico que les pertenece. A través de este trabajo, centrándonos en un estudio de caso, se describe una serie de puntualizaciones, recursos y actividades didácticas llevadas a cabo por el Museo Pedagógico de la Facultad de Ciencias de la Educación de la Univ. de Sevilla, en aras de colaborar curricularmente en la formación histórico-educativa y pedagógica de los maestros o maestras del mañana. Como conclusión, cabe destacar que el museo pedagógico es un laboratorio didáctico especialmente apropiado para que los futuros docentes puedan aprehender el valor del patrimonio histórico-educativo y transmitirlo a las nuevas generaciones.
Els processos d’ensenyament-aprenentatge vinculats a la Història de l’Educació com a matèria lligada a la formació de mestres, presenten un futur prometedor pel que fa al disseny i l'execució d’un ampli i nou conjunt de noves pràctiques pedagògiques. Aquestes pràctiques han de contribuir a fer, dels futurs docents, professionals que siguin capaços de respondre a les demandes de l’ensenyament reglat imperant en l’actualitat. En aquest context, el museu pedagògic es presenta com un potent recurs didàctic que tenim a la nostra disposició per salvaguardar, donar a conèixer, reivindicar, difondre i ajudar a interpretar el patrimoni educatiu als estudiants de Ciències de l’Educació i Magisteri, com a llegat pedagògic que els pertany. A través d’aquest treball, centrant-nos en un estudi de cas, es descriuen una sèrie de puntualitzacions, recursos i activitats didàctiques dutes a terme pel Museu Pedagògic de la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat de Sevilla, per tal de col·laborar curricularment en la formació històrica i pedagògica dels mestres del demà. Com a conclusió, s'ha de destacar que el museu pedagògic és un laboratori didàctic especialment apropiat per estimular que els futurs docents puguin copsar i comprendre el valor del patrimoni historicoeducatiu i transmetre'l a les noves generacions.
The teaching-learning processes related to the History of Education as a subject linked to the training of teachers present a promising future. These processes can be seen as the basis for the design and implementation of a broad and innovative set of pedagogical practices. That contributes to forming professionals who are capable of responding to the demands of current regulated education. In this context, the pedagogical museum is a powerful didactic resource to help safeguard, publicize, emphasize, disseminate and interpret educational heritage to Education Sciences students, as their pedagogical legacy. This paper describes, through a case study, a series of resources and didactical activities carried out by the Pedagogical Museum of the Faculty of Educational Sciences of the University of Seville. The study concludes that the pedagogical museum is a very useful didactical laboratory for future teachers to understand and appreciate the value of educational historical heritage and to transmit it to new generations.
