Acceso usuarios
Glòria Jové Monclús, Joan Andrés Traver Martí 
, Quim Bonastra Tolós
En este artículo mostramos cómo el tratamiento de un material que forma parte del archivo del Museo Pedagógico de Castellón (MPdC) devino clave para iniciar un proceso de búsqueda e investigación del material pedagógico de la antigua Escuela Normal de Lleida y del Instituto Màrius Torres, el más antiguo de la ciudad. Este material que formó parte de la exposición «Nuevo Atlas ilustrado» del MPdC, devino nómada, saliendo del archivo del propio museo y tejiendo red con el territorio, y yendo más allá en el marco de un nuevo proyecto expositivo que tuvo lugar en Lleida: «Apuntes sobre la imposibilidad de la imagen del mundo». Para llevarlo a cabo partimos de la concepción foucaultiana de archivo, entendido como aquel legado que está en movimiento continuo, inconcluso, y que será continuamente retroalimentado y reinterpretado por las interacciones que provoca. Además, mostramos cómo el trabajo con las prácticas artísticas contemporáneas desarrolladas en el marco del proyecto «El museu és una escola» de la Facultad de Educación, Psicología y Trabajo Social de la UdL, nos permite imaginar nuevas posibilidades educativas. Quizás en este devenir se está construyendo un proyecto híbrido que nos permite reconceptualizar el Museo Pedagógico en el siglo xxi convirtiéndose en un proyecto motor de la innovación educativa en el territorio.
In this article we present how the treatment of a material that is part of the archive of the Pedagogical Museum of Castellón (MPdC) became the key to start a process of search and research of the pedagogical material of the former Normal School of Lleida and of the Màrius Torres High School, the oldest in the city. This material was used in the exhibition «New Illustrated Atlas» of the MPdC and became a nomad one, leaving the archive of the museum itself and networking with the territory, going further in the framework of a new exhibition project in Lleida: «Notes on the impossibility of the image of the world». To do so, we started from the Foucaultian conception of archive, understood as that legacy that is in continuous, unfinished movement, and that will be continuously feed-back and reinterpreted by the interactions it provokes. In addition, we show how the work with contemporary artistic practices developed within the framework of the project «The museum is a school» of the Faculty of Education, Psychology and Social Work of the UdL, allows us to imagine new educational possibilities. Perhaps in this event a hybrid project is being built that allows us to reconceptualize the Pedagogical Museum in the xxi century becoming a driving project of educational innovation in the territory.
En aquest article mostrem com el tractament d’un material que forma part del fons de l’arxiu del Museu Pedagògic de Castelló (MPdC) esdevingué clau per endegar un procés de cerca i recerca del material pedagògic de l’antiga Escola Normal de Lleida i de l’Institut Màrius Torres, el més antic de la ciutat. Aquest material que va formar part de l’exposició «Nou Atlas il·lustrat» del MPdC, va esdevenir nòmada, sortint de l’arxiu del propi museu i teixint xarxa amb el territori, anant més enllà en el marc d’un nou projecte expositiu a Lleida: «Apunts sobre la impossibilitat de la imatge del món». Per dur-ho a terme partim de la concepció Foucaultiana d’arxiu, entès com aquell llegat que està en moviment continu, inconclús, i que serà contínuament retroalimentat i reinterpretat per les interaccions que provoca. A més, mostrem com el treball amb les pràctiques artístiques contemporànies desenvolupades en el marc del projecte «El museu és una escola» de la Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social de la UdL, ens permet imaginar noves possibilitats educatives. Potser en aquest esdevenir s’està construint un projecte híbrid que ens permet reconceptualitzar el Museu Pedagògic en el segle xxi esdevenint un projecte motor de la innovació educativa en el territori.
