Acceso usuarios
Joana Batalha
En les darreres dècades, en el context educatiu portuguès, com en altres països, la gramàtica ha estat un tema central de debat en l’educació L1. L’any 2001, amb la publicació del Currículum Nacional d’Educació Bàsica, la gramàtica, que es va anomenar «coneixement explícit de la llengua», es va considerar un dels components bàsics del currículum de L1 portuguès. Des d’aquesta perspectiva, inspirada en les propostes del moviment anglosaxó de consciència lingüística, l’objectiu principal de l’educació gramatical és desenvolupar els coneixements implícits que els infants ja tenen i utilitzen en un coneixement cada cop més reflexiu i explícit. En aquesta concepció, en què se suposa que «la majoria de les dades necessàries per ensenyar gramàtica són al cap dels nens» (Hudson 1992), els enfocaments d’aprenentatge per descobriment semblen ser especialment adequats. Fundat per Bruner i introduït en l’educació gramatical per Hudson, aquest enfocament d’aprenentatge dona a l’estudiant un paper central i la reflexió sobre el llenguatge s’estimula mitjançant el raonament científic. En aquest article ens referirem a un estudi sobre la comprensió dels pronoms anafòrics en el qual es va utilitzar un enfocament d’aprenentatge per descobriment, el «laboratori de gramàtica», amb 20 alumnes de 4t proposat per Duarte (1992, 2008) a partir de Hudson (1992) i compartint característiques amb altres enfocaments (per exemple, la «investigació lingüística» d’O’Neil i els seus col·legues), el laboratori de gramàtica permet als estudiants utilitzar els seus coneixements intuïtius i els guia per observar dades lingüístiques, per comprovar i validar hipòtesis sobre el llenguatge. En el nostre estudi, que investiga les relacions entre el coneixement explícit i la lectura, els estudiants van ser guiats per reflexionar sobre les diferents propietats dels pronoms anafòrics per tal de desenvolupar estratègies per identificar els antecedents dels pronoms en una tasca de lectura. Es presentaran alguns dels materials utilitzats i es comentaran els principals resultats obtinguts, que mostren els efectes positius d’aquest enfocament en l’educació gramatical.
In the last decades, in the Portuguese educational context, as in other countries, grammar has been a central topic of debate in L1 education. Since 2001, a perspective of grammar education as explicit knowledge of language has prevailed in the Portuguese L1 curriculum. From this perspective, inspired by proposals of the Anglo-Saxon movement of language awareness, the main goal of grammar education is to develop the implicit knowledge that children already have and use into an increasingly reflected and explicit knowledge. In this conception, which supposes that «most of data needed to teach grammar is in children’s heads» (Hudson 1992), discovery-learning approaches seem to be particularly adequate. Founded by Bruner and brought into grammar education by Hudson, this learning approach gives the student a central role and reflection upon language is stimulated through scientific reasoning. In this article, we will refer to a study on the comprehension of anaphoric pronouns in which a discovery-learning approach, the «grammar lab», was used with 20 students in grade 4. Proposed by Duarte (1992, 2008) after Hudson (1992) and sharing characteristics with other approaches (e.g., the «linguistic inquiry» by O’Neil and colleagues), the grammar lab allows students to use their intuitive knowledge and guides them to observe linguistic data, to test and validate hypotheses about language. In our study, which investigated relations between explicit knowledge and reading, students were guided to reflect upon different properties of anaphoric pronouns to develop strategies to identify antecedents of pronouns in a reading task. Some of the materials used will be presented and the main results obtained, which show positive effects of this approach in grammar education, will be discussed.
