Acceso usuarios
Simone Sari
Una part no menyspreable de les poesies de Ramon Llull va ser escrita per a afavorir la memorització dels fonaments conceptuals i operatius de l’Art. L’Art és una eina intel·lectual complexa i el seu creador era partidari de l’obscuritat didàctica. L’esforç que demana a l’usuari, d’altra banda, és indissociable de la pràctica de la primera intenció, que és conèixer i estimar Déu. És per això que les poesies creades per a aprendre l’Art i practicar-la poden semblar, a primera vista, un bon exemple de trobar clus. La lectura que es proposa en aquest article intenta fer més lleu l’accés a les Regles, pensades per facilitar la pràctica de l’Art demostrativa, el manual d’ús central de l’Art lul·liana primerenca. Són dues obres estretament lligades que revelen l’interès lul·lià per la difusió del seu pensament científic en l’àmbit vernacle.
A not negligible part of Ramon Llull’s poems was craft to facilitate memorizing the conceptual and operational foundations of his Art. The latter is a complex intellectual tool and its creator was a supporter of didactic obscurity. Besides, the effort that the Art’s users are asked to make is indissociable from the practice of the first intention, i.e., understanding and loving God. That is why the poems created to learn the Art and put it into practice seem, at a first glance, good examples of trobar clus. The reading proposed in this article tries to make more leu the content of the Regles that Llull created to ease the application of his Art demostrativa, the central user’s manual of the quaternary phase of the Art. These two closely related works provide evidence for Llull’s interest in the dissemination of his scientific thought in the vernacular sphere.
