Acceso usuarios
Francesc Tous Prieto
Ramon Llull is the author of a large and remarkable corpus of proverbs. He wrote five proverb collections mainly between 1295 and 1302. After contextualizing these texts in the frame of Llull’s intellectual career, summarising their most relevant features and synthetizing some aspects of paremiological theory about proverb markers, this paper examines the use of a set of rhetoric figures in the formulation of proverbs, specially personification and parallelism, which is put into relation with the functions and applied contexts that Llull envisage for his own proverbs.
Ramon Llull és autor d’un extens i excepcional corpus de proverbis, distribuït en cinc reculls que va escriure principalment entre 1295 i 1302. En aquest article, després de contextualitzar les col·leccions en el marc de la trajectòria intel·lectual de Llull, de presentar els seus trets més remarcables i de repassar breument alguns aspectes de la teoria paremiològica sobre els marcadors proverbials, s’analitza l’ús d’un conjunt de procediments retòrics en la formulació dels enunciats, en especial la personificació i el paral·lelisme, el qual es posa en relació amb les funcions i les aplicacions pràctiques que Llull mateix preveu per als seus proverbis.
