Acceso usuarios
Xavier Úcar Martínez 
En este trabajo se tratan problemáticas clásicas en el campo de la pedagogía y la educación social. Una de ellas es la contraposición entre la teoría y la práctica, que ha contribuido a generar una brecha entre los académicos y los profesionales de la educación social. Un desencuentro basado en la premisa de que los primeros se ocupan en exclusiva de la teoría y los segundos, de la práctica. Esto es lo que se analiza en el primer apartado de este trabajo. Para ilustrar esta interpenetración entre la teoría y la práctica se estudia, a continuación, el tipo de conocimiento que se aplica en el ámbito de la educación social. Eso implica relacionar las características del contexto social y cultural con las acciones que desarrollan los y las profesionales de la educación social. En el último apartado se busca conocer cómo se relaciona este conocimiento con las acciones de los educadores sociales. Del análisis se derivan tres perfiles posibles de educadores sociales: el investigador, el convencional y el innovador. En este texto se apuesta por un perfil de educador social que es, al mismo tiempo, interventor e investigador.
En aquest treball es tracten problemàtiques clàssiques en el camp de la pedagogia i l’educació social. Una és la contraposició entre la teoria i la pràctica, que ha contribuït a generar una bretxa entre els acadèmics i els professionals de l’educació social. Un desacord basat en la premissa que els primers s’ocupen exclusivament de la teoria i els segons, de la pràctica. Això és el que s’analitza al primer apartat d’aquest treball. Per il·lustrar aquesta interpenetració entre la teoria i la pràctica s’estudia, tot seguit, el tipus de coneixement que s’aplica en l’àmbit de l’educació social. Això implica relacionar les característiques del context social i cultural amb les accions que desenvolupen els professionals de l’educació social. A l’últim apartat es busca conèixer com es relaciona aquest coneixement amb les accions dels educadors socials. De l’anàlisi es deriven tres perfils possibles d’educadors socials: investigador, convencional i innovador. En aquest text s’aposta per un perfil d’educador social que és alhora interventor i investigador.
This paper addresses classic issues in the field of pedagogy and social education. One such is the contrast between theory and practice, which has contributed to generating a breach between social education academics and practitioners. This divide is based on the premise that the former are exclusively concerned with theory and the latter with practice. This premise is analysed in the first section of the paper. To illustrate the interpenetration between theory and practice, the type of knowledge applied in the field of social education is then studied. This involves linking the characteristics of the social and cultural context to the actions carried out by social education workers. In the last section, the aim is to find out how this knowledge is linked to the actions of social educators. This analysis suggests three possible profiles of social educators: the researcher, the conventional worker, and the innovator. The paper champions the profile of the social educator who both intervenes and researches.
