Acceso usuarios
;
Beloki Marañón, Usue
[1]
;
Mosteiro Pascual, Amaia
[1]
;
Sobremonte de Mendicuti, Emma
[1]
Bilbao, España
Como seres sociales, los humanos tenemos una necesidad básica de vincularnos a personas significativas y pertenecer a un grupo. Aunque sentirse solo no significa necesariamente estar solo, el sentimiento de soledad parece estar más relacionado con la falta de conexión con los demás, así que la presencia física de personas importantes para nosotros no es una condición suficiente para no sentirse solo, necesitamos sentirnos conectados con ellas. A este respecto las personas jóvenes parece ser el grupo más sensible a los sentimientos de soledad tal y como muestran numerosos estudios, pero también parece ser el grupo más reactivo a la intervención y en el que la generación de factores protectores es más eficaz, no solo para la propia situación de soledad sino incluso para las consecuencias negativas de la misma. El artículo trata de explorar a nivel internacional las estrategias de abordaje de las soledades juveniles y las pautas de intervención individual, grupal y comunitaria implementadas para dar respuesta a las necesidades generadas por esta situación, especialmente el caso de Gran Bretaña, identificando buenas prácticas para una atención integral de la misma.
Com a éssers socials, els humans tenim una necessitat bàsica de vincular-nos a persones significatives i pertànyer a un grup. Tot i que sentir-se sol no vol dir necessàriament estar sol, el sentiment de soledat sembla estar més relacionat amb la manca de connexió amb els altres, així que la presència física de persones importants per a nosaltres no és una condició suficient per no sentir-se sol, necessitem sentir-nos-hi connectats. Pel que fa a això, les persones joves sembla que són el grup més sensible als sentiments de soledat tal, com mostren nombrosos estudis, però també sembla ser el grup més reactiu a la intervenció i en què la generació de factors protectors és més eficaç, no només per a la pròpia situació de soledat sinó fins i tot per a les conseqüències negatives de la soledat. L’article tracta d’explorar a nivell internacional les estratègies d’abordatge de les soledats juvenils i les pautes d’intervenció individual, grupal i comunitària implementades per donar resposta a les necessitats generades per aquesta situació, especialment el cas de Gran Bretanya, identificant bones pràctiques per a una atenció integral.
As social beings, humans have a basic need to bond with significant others and to belong to a group. Although feeling lonely does not necessarily mean being alone, the feeling of loneliness appears to be more related to the lack of connection with others, so that the physical presence of people who are important to us is not sufficient not to feel lonely; we need to feel connected to them. In this respect, numerous studies suggest that young people are be the group most sensitive to feelings of loneliness, but they also seem to be the group most reactive to intervention and in which the generation of protective factors is most effective not only for the situation of loneliness itself but even for its negative consequences. The article discusses international strategies for addressing youth loneliness and individual, group and community intervention guidelines adopted with a view to responding to the needs generated by this situation, particularly in the case of Great Britain, identifying good practice for a comprehensive approach to the phenomenon.
