Acceso usuarios
Santa Lázaro Fernández 
, Rosalía Mota López, Eva María Rubio Guzmán
El artículo se aproxima a la descripción de la soledad entre la juventud, precisando en un primer momento qué diferentes conceptos pueden utilizarse al hablar de soledad. Se recopilan diferentes investigaciones empíricas sobre la prevalencia y perfiles de la soledad no deseada en la población juvenil, describiéndose las circunstancias personales, familiares, comunitarias y ambientales que se relacionan con este fenómeno. Asimismo, se identifican las transiciones vitales que suceden en el transcurso del periodo vital de la juventud y el tránsito a la adultez temprana y que implican un mayor riesgo en el ámbito de las relaciones interpersonales. Por último, se resumen las principales orientaciones y contenido de las iniciativas de actuación ante la soledad no deseada en las personas jóvenes, proponiéndose una serie de recomendaciones en este ámbito. Resultan aspectos clave, por una parte, la necesidad de poner a la persona en el centro de la intervención, adaptándola a la experiencia de soledad que cada uno vive de forma única y, por otra, la dimensión comunitaria de la acción social, para generar relaciones significativas que promuevan la pertenencia a la comunidad.
L’article s’aproxima a la descripció de la soledat entre la joventut, precisant, primer, quins diferents conceptes es poden utilitzar en parlar de soledat. Es recopilen diferents recerques empíriques sobre la prevalença i els perfils de la soledat no desitjada en la població juvenil, descrivint-ne les circumstàncies personals, familiars, comunitàries i ambientals que es relacionen amb aquest fenomen. Així mateix, s’identifiquen les transicions vitals que succeeixen en el transcurs del període vital de la joventut i el trànsit a l’adultesa primerenca i que impliquen un risc més gran en l’àmbit de les relacions interpersonals. Finalment, es resumeixen les principals orientacions i el contingut de les iniciatives d’actuació davant la soledat no desitjada en les persones joves, i es proposa una sèrie de recomanacions en aquest àmbit. Resulten aspectes clau, per una banda, la necessitat de posar la persona al centre de la intervenció, adaptant-la a l’experiència de soledat que cadascú viu de forma única i, d’altra banda, la dimensió comunitària de l’acció social, per generar relacions significatives que promoguin la pertinença a la comunitat.
The article suggests a description of loneliness among young people, firstly reviewing the different concepts that can be used when talking about loneliness. Various empirical research studies of the prevalence and profiles of unwanted loneliness in the youth population are analysed to describe personal, family, community and environmental circumstances related to this phenomenon. The life transitions that occur during youth and the transition to early adulthood that may entail greater risk in the field of interpersonal relationships are also considered. Finally, the paper summarises the principle approaches and contents of initiatives to combat unwanted loneliness in young people, making a series of recommendations in this area. Key aspects are, on the one hand, the need to put the person at the centre of the intervention, adapting it to the experience of loneliness that each person lives in a unique way and, on the other, the community dimension of social action, aimed at generating meaningful relationships that promote the sense of belonging to the community.
