Acceso usuarios
Raquel Gallego Calderón 
, Lara Maestripieri
La innovación social es un concepto teórico que ha sido aplicado al debate sobre el estado de bienestar en el ámbito local, por su capacidad de identificar propuestas de iniciativa comunitaria con potencial para generar buenas prácticas para la innovación en las políticas públicas. A pesar de su reconocido potencial innovador, muchos autores han adoptado una mirada crítica hacia estas experiencias. La participación en la innovación social se concentra entre los individuos de clase media ya involucrados en actividades comunitarias y participativas. La atención que han generado en el ámbito municipal dentro de los gobiernos locales, gracias a su capacidad para expresar sus demandas y propuestas, podría percibirse como competidora de la asignación de recursos públicos a los estratos más vulnerables y excluidos de la población.Este artículo aspira a situarse en el debate sobre la compleja relación entre la innovación social y la equidad, en referencia al cuidado de la temprana infancia (0-3 años). Centrándose en el caso de Barcelona, responde a las siguientes preguntas: ¿en qué medida y por qué el acceso a las innovaciones sociales en la etapa 0-3 años presenta un sesgo socioeconómico?; ¿en qué se diferencia la concepción de innovación social en la etapa 0-3 años que tiene la ciudadanía y la que tiene el gobierno local?; ¿cuáles son las potencialidades y los límites de la política pública local para compatibilizar la innovación social y la equidad?
La innovació social és un concepte teòric que s'ha aplicat al debat sobre l’estat de benestar en l’àmbit local per la seva capacitat d’identificar propostes d’iniciativa comunitària amb potencial per generar bones pràctiques per a la innovació en les polítiques públiques. Tot i el seu reconegut potencial innovador, molts autors han adoptat una mirada crítica envers aquestes experiències. La participació en la innovació social es concentra entre els individus de classe mitjana ja involucrats en activitats comunitàries i participatives. L’atenció que han generat en l’àmbit municipal dins els governs locals, gràcies a la seva capacitat per expressar les seves demandes i propostes, es podria percebre com a competidora de l’assignació de recursos públics als estrats més vulnerables i exclosos de la població.
Aquest article aspira a situar-se en el debat sobre la complexa relació entre la innovació social i l’equitat, en referència a la cura de la primera infància (0-3 anys). Centrant-se en el cas de Barcelona, respon a les preguntes següents: en quina mesura i per què l’accés a les innovacions socials en l'etapa 0-3 anys presenta un biaix socioeconòmic?; en què es diferencia la concepció d’innovació social en l'etapa 0-3 anys que té la ciutadania i la que té el govern local?; quins són els límits i les potencialitats i de la política pública local per compatibilitzar la innovació social i l’equitat?
Social innovation is a theoretical concept that has been applied to the debate on the welfare state at local level, because of its capacity to identify community initiatives with the potential to generate best practices for innovation in public policy. Despite its acknowledged innovative potential, many authors have taken a critical view of these ideas. Participation in social innovation is mostly found among middle-class individuals who are already involved in community and participatory activities. Thanks to their capacity to express their demands and suggestions, the attention they generate in the municipal sphere within local government could be considered to be a competitor to the allocation of public resources to the most vulnerable and excluded social strata of the population.This article aims to contribute to the debate on the complex relationship between social innovation and equity, in terms of early childhood care (from 0 to 3 years old). Focusing on the case of Barcelona, it addresses the following questions: to what extent and why does access to social innovation in the care of the under-threes show socio-economic bias? How does the public’s understanding of social innovation in early childhood care differ from that of local government’s? What is the potential and what are the limitations of local publicpolicy to make social innovation and equity compatible?
