Acceso usuarios
Diversos països han situat oficials de policia al càrrec de polítiques orientades a contenir la transmissió de la COVID-19. Així com s’han fet recerques sobre la legitimitat d’una resposta policial a la pandèmia, han rebut menys atenció les tècniques discursives emprades per les autoritats en l’intent de representar polítiques controvertides com si no ho fossin. Aquest article examina el paper del discurs en la racionalització d’un enfocament policial de la pandèmia de COVID-19, a Nova Gal·les del Sud, Austràlia. Duc a terme una anàlisi crítica del llenguatge dels representants policials en conferències de premsa, entrevistes i comunicats de premsa, per identificar estratègies discursives d’autorització, avaluació moral i racionalització, com descriu el marc analític de legitimació de Van Leeuwen (2007, 2008). Argumento que l’ús de tècniques discursives per representar sancions punitives com a desitjables i efectives, i normes de salut pública com a clares i d’aplicació igual a tothom, ha contribuït a naturalitzar una resposta coercitiva en l’aplicació de les mesures de salut pública. La naturalitat d’aquest enfocament policial es desconstrueix recorrent a relats alternatius, per demostrar com les normes relacionades amb la COVID-19 han estat complicades i mal comunicades, i aplicades de manera incoherent i, de vegades, amb excés de zel.
