Mari mutare es una investigación de diseño transdisciplinar sobre prótesis biocompatibles inspiradas en la figura paleocristiana del Green Man, un ser híbrido humano-planta que representa el contínuum naturaleza-cultura. Estos objetos tienen como función abordar el excepcionalismo humano desde una perspectiva postantropocéntrica, feminista y queer. El objetivo de Mari mutare es explorar la multiplicidad de subjetividades en nosotrxs mismxs y, en consecuencia, influir en la percepción del otrx. Desde el campo emergente de la biología sintética, esta propuesta se apoya en la metodología de diseño especulativo y se materializa a través de bioprácticas transhackfeministas como herramientas de creación de conocimiento y de proyección de otros futuros posibles. Los experimentos se desarrollan en torno a la placa de Petri como objeto epistémico. La placa contiene un ensamblaje simbiótico de células humanas y vegetales interpenetrándose, digiriéndose y asimilándose parcialmente mientras se rozan las categorías de reino, especie, género, cultura y naturaleza. Mientras se materializa este proceso, los sujetos humanos prueban su futura extremidad ayudados por un filtro de realidad aumentada (RA), como proxy de la física, para hackear el reflejo propio, la subjetividad, y proyectarnos así más allá del yo. Este proyecto está actualmente en curso (work-in-progress) y cuenta con el apoyo de Pro Helvetia, Hangar Barcelona (programa Biofriction de la UE), Utopiana Ginebra y Hackuarium.
Mari mutare és una investigació de disseny transdisciplinària sobre pròtesis biocompatibles inspirades en la figura paleocristiana del Green Man, un ésser híbrid humà-planta que representa el contínuum naturalesa-cultura. Aquests objectes tenen com a funció abordar l’excepcionalisme humà des d’una perspectiva postantropocèntrica, feminista i queer. L’objectiu de Mari mutare és explorar la multiplicitat de subjectivitats en nosaltres mateixxs i, en conseqüència, influir en la percepció de l’altrx. Des del camp emergent de la biologia sintètica, aquesta proposta es recolza en la metodologia de disseny especulatiu i es materialitza a través de biopràctiques transhackfeministes com a eines de creació de coneixement i de projecció d’altres futurs possibles. Els experiments es desenvolupen a l’entorn de la placa de Petri com a objecte epistèmic. La placa conté una unió simbiòtica de cèl·lules humanes i vegetals interpenetrant-se, digerint-se i assimilant-se parcialment mentre es freguen les categories de regne, espècie, gènere, cultura i naturalesa. Mentre es materialitza aquest procés, els subjectes humans proven la seva futura extremitat ajudats per un filtre de realitat augmentada (RA), com a proxy de la física, per tal de hackejar el propi reflex, la subjectivitat, i projectar-nos així més enllà del jo. Actualment aquest projecte es troba en curs (work-in-progress) i compta amb el suport de Pro Helvetia, Hangar Barcelona (programa Biofriction de la UE), Utopiana Ginebra i Hackuarium.
Mari mutare is a transdisciplinary design research project about biocompatible prostheses inspired by the early Christian being called Green Man, a human-plant hybrid that represents the nature-culture continuum. These objects are intended to address human exceptionalism from a post-anthropocentric, feminist and queer perspective. The aim of Mari mutare is to explore the multiplicity of subjectivities in ourselves and, consequently, to influence the perception of others. Arising from the emerging field of synthetic biology, speculative design methodology supports this proposal and it materialises through transhackfeminist biopractices as tools for creating knowledge and projecting other possible futures. The experiments are conducted around the Petri dish as an epistemic object. The dish contains a symbiotic assembly of human and plant cells that interpenetrate, digest and partially assimilate while grazing the categories of kingdom, species, gender, culture and nature. While this process materialises, human subjects test their future limbs aided by an augmented reality (AR) filter, as a proxy for the physical reality, to hack into self-reflection and subjectivity, thus projecting themselves beyond the self. This project is currently a work-in-progress and is supported by Pro Helvetia, Hangar Barcelona (EU Biofriction programme), Utopiana Geneva and Hackuarium.