Acceso usuarios
Verónica de Lourdes Figueroa Huencho
El Estado de Chile ha tenido una relación compleja con los pueblos indígenas derivado del modelo de Estado-nación chileno que ha marginado a los pueblos indígenas de los espacios de participación y debate político. Situaciones como la pandemia del Covid-19 y el proceso constituyente dan cuenta de las limitantes de este modelo. En 2020, se mantuvieron la estrategia de militarización en zonas mapuche o el asedio policial a comunidades y mujeres mapuche, el avance de una agenda legislativa orientada a la seguridad en la zona de la Araucanía, y la discusión en torno a los escaños reservados para los pueblos indígenas. Analizaremos aquí, desde la perspectiva de las políticas públicas, los contenidos y alcances de la agenda de gobierno para el año 2020, permitiendo evidenciar elementos relevantes que tensionan la relación entre el Estado y los pueblos indígenas, pero que pueden servir de base para introducir cambios a los procesos de toma de decisiones, si existe voluntad política para ello. El foco de análisis estará en el pueblo mapuche que ha sido quien ha tenido mayor protagonismo en esta agenda.
L'Estat de Xile ha tingut una relació complexa amb els pobles indígenes derivat del model d'estat nació xilè que ha marginat els pobles indígenes dels espais de participació i debat polític. Situacions com la pandèmia del Covid-19 i el procés constituent donen compte de les limitants del model. El 2020, es van mantenir l'estratègia de militarització a zones maputxes o el setge policial a comunitats i dones maputxe, l'avenç d'una agenda legislativa orientada a la seguretat a la zona de l'Araucania, i la discussió al voltant dels escons reservats per als pobles indígenes. Analitzarem aquí, des de la perspectiva de les polítiques públiques, els continguts i els abasts de l'agenda de govern per a l'any 2020, permetent evidenciar elements rellevants que tensionen la relació entre l'Estat i els pobles indígenes, però que poden servir de base per introduir canvis als processos de presa de decisions, si hi ha voluntat política per fer-ho. El focus d'anàlisi serà al poble maputxe que ha estat qui ha tingut més protagonisme en aquesta agenda.
The State of Chile has had a complex relationship with indigenous peoples, especially with the Mapuche people, derived from the Chilean nation-state model that has marked the indigenous peoples in participation and political debate spaces. Situations such as the pandemic caused by COVID19 and the constituent process show the limitations of this model. During 2020, public policies maintained the strategy of militarization in Mapuche areas or the police siege of Mapuche communities and women, the advance of a legislative agenda oriented to security in the Araucanía area, and the discussion around the seats reserved for Indigenous Peoples, among others. Here, we will analyze the contents and scope of the government agenda for the year 2020, highlighting relevant elements that stress the relationship between the State and Indigenous Peoples, but that can serve as a basis for introducing changes to decision-making processes if there is the political will to do so. The focus of the analysis will be placed on Mapuche People since they have been the ones who have had the most significant role in this agenda, as has happened in recent decades.
