Acceso usuarios
El presente trabajo expone las reflexiones en torno al análisis de los repertorios de acción colectiva desde el marco interpretativo que permite la teoría de las representaciones sociales. Se problematiza respecto de la acción colectiva y los marcos de sentido que permiten la participación individual y colectiva articulando representaciones alternativas a las forma da vida/relación institucionalizadas. El texto busca presentar argumentos que permitan abordar una síntesis sujeto/estructura, partiendo desde la crítica de Jodelet a la subordinación de los agentes sociales y las subjetividades en las ciencias sociales a través de una epistemología objetivista reificadora, representada en la idea de Simmel de “teatro de marionetas”. En conclusión, los repertorios de acción colectiva, superan su noción objetiva, representan formas de hacer o significar relaciones sociales normalizadas, pudiendo a través de la performance construir o reconstruir realidades desde los marcos de sentido colectivo del movimiento social.
Aquest treball exposa les reflexions sobre l'anàlisi dels repertoris d'acció col·lectiva des del marc interpretatiu que permet la teoria de les representacions socials. Es problematitza respecte de l'acció col·lectiva i els marcs de sentit que permeten la participació individual i col·lectiva articulant representacions alternatives a les formes de vida/relació institucionalitzades. El text cerca presentar arguments que permetin abordar una síntesi subjecte/estructura, partint des de la crítica de Jodelet a la subordinació dels agents socials i les subjectivitats a les ciències socials a través d'una epistemologia objectivista reificadora, representada en la idea de Simmel de “teatre de marionetes”. En conclusió, els repertoris d'acció col·lectiva, superen la seva noció objectiva, representen formes de fer o significar relacions socials normalitzades, podent a través de la performance construir o reconstruir realitats des dels marcs de sentit col·lectiu del moviment social.
This paper presents reflections on the analysis of the repertoires of collective action from the interpretative framework that allows the theory of social representations. The paper problematises collective action and the frameworks of meaning that allow individual and collective participation by articulating alternative representations to the institutionalised forms of life/relationships. This text shows arguments concern about structure synthesis. The paper aims, to present arguments for a subject/structure synthesis, starting from Jodelet's critique of the subordination of social agents and subjectivities in the social sciences through a reifying objectivist epistemology, represented in Simmel's idea of "puppet theatre". In conclusion, repertoires of collective action, beyond their objective notion, represent ways of doing or signifying normalised social relations, being able through performance to construct or reconstruct realities from the frameworks of the meaning of the social movement.
