La Catalunya carolíngia i la natura pública del gran domini segons els documents judicials dels segles IX i X

• Josep Maria Salrach ^[1]
  1. [1] Institut d'Estudis Catalans
• Localización: Catalan Historical Review, ISSN-e 2013-4088, Nº. 14, 2021, págs. 133-146
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 1 Cita
• Resumen

  • Amb l’edició, a Catalunya carolíngia, de tots els documents catalans anteriors a l’any mil, la investigació d’aquest període avançarà en molts fronts. L’article ho mostra mitjançant l’estudi dels documents judicials, que permeten conèixer els grups socials i els seus conflictes i observar com els governants, a través de les viles i del control dels béns i drets públics que hi exercien, organitzaven el govern, capturaven l’excedent i creaven el gran domini antecedent de la senyoria.

• Referencias bibliográficas
  • Ramon d’Abadal. Catalunya carolíngia. Vol. II. Els diplomes carolingis a Catalunya. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-1952. 2 toms,...
  • Ramon d’Abadal. Catalunya carolíngia. Vol. III. Els comtats de Pallars i Ribagorça. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1955. 2 toms, 78*...
  • Ramon d’Abadal. Catalunya carolíngia. Vol. I. El domini carolingi a Catalunya. Primera part. Edició a cura de Jaume Sobrequés. Institut d’Estudis...
  • Ramon Ordeig. Catalunya carolíngia. Vol. IV. Els comtats d’Osona i Manresa. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1999. 3 toms, 1.563 p.
  • Santiago Sobrequés, Sebastià Riera i Manuel Rovira. Catalunya carolíngia. Vol. V. Els comtats de Girona, Besalú, Empúries i Peralada. Institut...
  • Pere Ponsich. Catalunya carolíngia. Vol. VI. Els comtats de Rosselló, Conflent, Vallespir i Fenollet. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona...
  • Ignasi Baiges i Pere Puig. Catalunya carolíngia. Vol. VII. El comtat de Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 2019. 3 toms, 1.634...
  • Josep M. Salrach. Justícia i poder a Catalunya abans de l’any mil. Eumo, Vic 2013.
  • Eduard Junyent i Anscari M. Mundó. Diplomatari i escrits literaris de l’abat i bisbe Oliba. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1992, doc....
  • En aquestes escriptures es basa un valuós estudi de Ramon Martí, «La integració a l’“alou feudal” de la seu de Girona de les terres beneficiades...
  • Santiago Sobrequés, Sebastià Riera i Manuel Rovira. Catalunya carolíngia, op. cit., doc. 7.
  • Santiago Sobrequés, Sebastià Riera i Manuel Rovira. Catalunya carolíngia, op. cit., doc. 1.
  • Ramon d’Abadal. Catalunya carolíngia, vol. ii, op. cit., p. 116-151.
  • Santiago Sobrequés, Sebastià Riera i Manuel Rovira. Catalunya carolíngia op. cit., doc. 18, 53, 63, 80, 81, 82, 84, 86, 104, 113, 171 i 172.
  • Això va passar en judicis dels anys 892, 893, 900, 903: Santiago Sobrequés, Sebastià Riera i Manuel Rovira. Catalunya carolíngia, op. cit.,...
  • Els judicis sobre béns situats en aquestes zones i les declaracions de testimonis sobre termes són dels anys 817, 841, 881, 888 i 921: Santiago...
  • Santiago Sobrequés, Sebastià Riera i Manuel Rovira. Catalunya carolíngia, op. cit., doc. 18 i 22.
  • Ramon d’Abadal. Catalunya carolíngia, vol. ii, op. cit., p. 120 i 125.
  • Pierre Bonnassie. La Catalogne du milieu du xe à la fin du xie siècle. Vol. I. Université de Toulouse-Le Mirail, Tolosa 1975, p. 152.
  • Santiago Sobrequés, Sebastià Riera i Manuel Rovira. Catalunya carolíngia, op. cit., doc. 53.
  • Santiago Sobrequés, Sebastià Riera i Manuel Rovira. Catalunya carolíngia, op. cit., doc. 63.
  • Santiago Sobrequés, Sebastià Riera i Manuel Rovira. Catalunya carolíngia, op. cit., doc. 171.
  • Santiago Sobrequés, Sebastià Riera i Manuel Rovira. Catalunya carolíngia, op. cit., doc. 172.
  • Santiago Sobrequés, Sebastià Riera i Manuel Rovira. Catalunya carolíngia, op. cit., doc. 22.
  • Santiago Sobrequés, Sebastià Riera i Manuel Rovira. Catalunya carolíngia, op. cit., doc. 80, 81 i 84.
  • Santiago Sobrequés, Sebastià Riera i Manuel Rovira. Catalunya carolíngia, op. cit., doc. 84.
  • Santiago Sobrequés, Sebastià Riera i Manuel Rovira. Catalunya carolíngia, op. cit., doc. 104 i 113.
  • «Villa que vocatur Farus, quam sua voluntate et nulla predicte ecclesie utilitate quondam Bernardus comes quodammodo comutando seu concambiando...
  • Pierre Bonnassie. La Catalogne..., op. cit., p. 154-155.
  • Santiago Sobrequés, Sebastià Riera i Manuel Rovira. Catalunya carolíngia, op. cit., doc. 19, 20 i 21.
  • Ramon d’Abadal. Catalunya carolíngia, vol. ii, op. cit., p. 129.
  • El comte rebel Guillem havia mort a Barcelona l’any 850, ajusticiat per traïdor.
  • Santiago Sobrequés, Sebastià Riera i Manuel Rovira. Catalunya carolíngia, op. cit., doc. 30.
  • Santiago Sobrequés, Sebastià Riera i Manuel Rovira. Catalunya carolíngia, op. cit., doc. 53.
  • Santiago Sobrequés, Sebastià Riera i Manuel Rovira. Catalunya carolíngia, op. cit., doc. 63.
  • Pere Ponsich. Catalunya carolíngia, op. cit., doc. 92.
  • Ramon Ordeig. Catalunya carolíngia, op. cit., doc. 119.
  • Ramon Ordeig. Catalunya carolíngia, op. cit., doc. 120.
  • Ramon d’Abadal. Catalunya carolíngia, vol. ii, op. cit., p. 215-217.
  • Les cases, terres, etc. «quod rex Odo per consultum Wifredi comiti condam concessit ad domum Sancti Petri seu etiam ad Gotmare episcopo, qui...
  • Ramon d’Abadal. Els primers comtes catalans. 2a ed. Vicens-Vives, Barcelona 1965, p. 85, 92, 99 i 113.
  • «Habitatores vero locorum illorum servicium et obsequi- um quod comitibus actenus impendebant, ab hinc jamdicto episcopo impendant ac successoribus...
  • Ramon Ordeig. Catalunya carolíngia, op. cit., doc. 1229.
  • Ramon d’Abadal. Catalunya carolíngia, vol. ii, op. cit., pàssim.
  • La petitio del mandatari és que «servitium debent impendere, id est, pascuario, ipsa tercia parte de ovos et porcos» (Santiago Sobrequés,...
  • «Unde ego Gaugines, mandatrius, in meis responsis dixi [...] alodia quod nos tenemus in nostra potestate un quam non fuimus consueti donare...
  • Quan, l’any 1013, el comte Ramon Borrell i la comtessa Ermessenda volen rescabalar els pagesos de Vilalba, al Vallès, per la venda injusta...
  • Ignasi J. Baiges i Pere Puig. Catalunya carolíngia, op. cit., doc. 1506.
  • Pere Ponsich. Catalunya carolíngia, op. cit., doc. 143. Desconeixem el sentit fiscal de les paraules «nec eredes nunquam eis dederunt».
  • Santiago Sobrequés, Sebastià Riera i Manuel Rovira. Catalunya carolíngia, op. cit., doc. 248.
  • Josep M. Salrach. L’assassinat de l’arquebisbe Ató (971) i les lluites pel poder en els orígens de Catalunya. Discurs de recepció de Josep...
  • Liber Judiciorum XII, 1, 1.
  • En els preceptes carolingis d’immunitat, com els que va rebre la seu de Girona, les paraules «functiones et redibitiones» designaven les càrregues...
  • Santiago Sobrequés, Sebastià Riera i Manuel Rovira. Catalunya carolíngia, op. cit., doc. 460.