Acceso usuarios
Raül Digón 
, Eva Tortras, Gisela Monterde Vives, Marta Reverter Pellicer
La reforma aplicada l'any 2000 a la Llei orgànica 2/1979, de 3 d’octubre, del Tribunal Constitucional, mitjançant la Llei orgànica 1/2000, de 7 de gener, va modificar l'article 33 de la LOTC per introduir una via de negociació bilateral entre el Govern de l'Estat i els diferents governs autonòmics, prèvia a l’eventual interposició de recursos d’inconstitucionalitat per les parts contra normes —estatals o autonòmiques— amb rang de llei. Aquest procediment, útil per a supòsits de discrepàncies competencials, ha generat en el cas català tota una casuística d'interès jurídic durant vint anys, que ja suma més de cent negociacions i dotzenes d'acords adoptats. L'objecte d'aquest article és examinar l'aplicació d'aquest procediment a Catalunya els darrers vint anys, mitjançant l'anàlisi quantitativa i qualitativa de les tendències i singularitats que s’hi observen. Finalment, s’exposen consideracions derivades de la dinàmica recent del procediment, com a via de pacte per a la concreció competencial entre els diferents nivells de govern de l'Estat.
